En Biologia el concepte d’espècie invasora s’aplica amb un beneplàcit majoritari, tant en el camp dels vegetals com del món animal.
Una espècie invasora, tant animal com vegetal, en territori aliè és un perill per a la supervivència dels sers nadius, del seu equilibri natural. A l’invasor s’elimina o serà ell qui trenque la dinàmica ancestral de supervivència de les espècies nadives.
Els biòlegs així han actuat i així executen plans per reestablir, en la mesura que siga possible, l‘estatus quo original animal o vegetal en territoris històrics. Ho fan, bé reintroduint espècies ja desaparegudes del medi natural o bé, desplaçant les nouvingudes.
Els no entesos en la matèria recolzem eixes mesures dels experts. L’escola i els mitjans d’informació de masses beneixen eixes mesures en les nostres ments. Les universitats també ajuden a modelar eixe pensar. El funcionariat ha estat dòcil en qualsevol mesura dels anomenats experts en qualsevol matèria científica.
En el camp de la sociologia eixe pensar es contraproduent, i no diguem ja en el camp de la política, però clar la política és una rama del pensar que no té res a vore amb la ciència. Ja no sé molt bé si la sociologia encaixa amb el camp de la ciència. El que sembla és que un i altre diuen seguir els passos científics per establir i ajustar els respectius quefers.
Tot açò ve a compte d’un acte cultural que es va donar en un territori que no està banyat per eixa cultura. Una presentació d’un llibre que tracta d’un món aliè i on els presentadors, col·laboradors i autor senten i s’expressen les seues històries en un lloc que els acull amb estimació i reverència.
Un biòleg ja estaria reestablint l’equilibri perdut al medi, però seria catalogat, en el millor dels casos, feixista, i entraíem en el camp de la política, i tal vegada, en la sociologia de masses.
El fet extraordinari és la desaparició de lo nadiu, del dèbil, del minoritari en sa casa.
Gaspar S. Ortigosa 