Vale quien sirve

Ha faltat Vicente Juárez Jordá. Un amic de la infància, de la platja, d’enfront del passeig de Sant Pere de la Vila Joiosa i de quan el nostre poble era sols la Vila.

Acabe de donar-li el meu condol a Fina, la seua germana en el mateix tanatori, on he conegut la filla de Juarez.

Hi érem els amics de la infància i adolescència, entre altres assistents, en l’últim adéu en cos present.

Després de la missa, que ell també haurà participat des del més enllà, ha parlat als presents,en nom propi i de tots els que l’estimàvem Márquez. Ens ha recordat el lema de la OJE “Vale quien sirve” que tots vam viure en un temps on la democràcia no existia ni sabíem res d’ella.

Juarez va ser tot un personatge com a infant i adolescent en la Vila. La seua paraula movia temperaments i voluntats. Era un líder que no volia exercitar eixa capacitat. Un home de paraula sempre.Un ser especial.

Madrid i la República Dominicana van ser el territori en la seua época adulta.

Després de les paraules sentides de Márquez ha fet ús de la paraula, també des del púlpit, Vives; ens ha recordat l´’última vegada que va parlar amb ell, sent conscient que el seu temps s’acabava.

S’ha acabat el seu temps i un poc el nostre. L’espai que vam viure ja sols existix en la nostra memòria. Ens hem transformat en sers adults conscients del final de les nostres vides.

Milio, Cisco, Sierra i ara Juárez, quatre xiquets de la platja, de D. Juan, han d’estar ara observant-nos en la nostra incapacitat i ingenuitat perpètua.

>Aquells xiquets de l’escola de D.Juan Morales hui som hòmens agraïts a ell i ara i sempre a Vicente Juárez.