Galeria

Eloy García, Immemoriam

Li dec molt a Eloy. Ens vam conèixer a la ciutat d’Alacant mentre jo era estudiant de Magisteri a l’Escola Normal d’Alacant. Eren anys de joventut i de plaers… Ara ja no és amb nosaltres. Va acabar oblidat pel seus amics i el seu entorn, i per mi també. Va acabar mal, com molts altres i, potser jo mateix, o tu, que ara ets ací amb mi.

Aquesta entrevista que reproduïsc és de Santiago Tito. Publicada a El Vilero, (Número 2) el 23 de gener de 1979. Eren els seus començaments com a pintor. Ara ha de fer un any que desaparegué per a sempre.

Li vaig comprar dos quadres, els tinc penjats a ma casa. El tercer que hauria de tindre mai vaig anar a arreplegar-lo.

Eloy García

quadre Eloy 1