Acabe de rellegir Elegia de Philip Roth. La novel·leta m’arribà a l’ànima. Ara i abans. A més, és un novel·la que no té fi. Ahir vaig acabar de rellegir-la i m’obligà, a començar-la altra vegada, per necessitat i urgència. Algú va dir que per a determinar si una obra mestra ho és, cal començar-la per qualsevol capítol, i comprovaràs que quedes instal·lat en la lectura atraient. A Elegia açò passa, a més sense possibilitat d’acabar-la mai.
Hem de tenir en compte que estem parlant de gustos de gent marginal, ho així ho he entès en l’entrevista que li han fet hui a Quim Monzó a Ara. Marginal sí, és la literatura hui, i supose que, també ho som els que en llegim.
És Philip Roth un marginal? No ho havia pensat. Ho és de marginal la seua obra? Ho és Quim Monzó? Ho sóc jo com a lector amb aquests gustos i interessos en el món dels mass media? (Quim Monzó m’ha obligat a preguntar-me aquestes coses).
Si tens més de cinquanta anys et recomane Elegia (si de cas no l’has llegida), segur que comprendràs què es ser un ser que lluita i tracta de tu la mort –mentre t’acompanya. Si no els tens et diré que es tracta de literatura.
Demà serà Sant Jaume, festes al meu poble. La 58a. meua.
Gaspar S. Ortigosa 