fora de context

Qualsevol text respon a un instant . L’exemple que pose al capdavall n’ és una mostra.

El vaig escriure en un moment que vivia la màgia de ser enmig d’un abans que desconeixia el després… eixe després que visc.

No entendràs res del que em va brollar de l’ànima i que cite completament. Ho deixe en les teues mans i en la teua capacitat de guardar silenci davant d’això que es desconeix…:

I

Saps qué és allò que contagia l’ànima i no té cap explicació?

Està passant-me.

No és vertigen no,

no és ansietat, no…

És creure que un viu respirant la bellesa que desprèn un altre..

El futur l’has creat per a viure’l hui….

No sé amb qui, però m’emociona.

Ets molt poderosa,

l’estimació brolla cap a tu com la pluja que cau ara sobre mi i em mulla…

Plaers de la vida que descobrim…

II

Et llisc enllaçada a mi en un twit i tremole .

No em reconec, em tenia oblidat…

Com serà quan et miraré als ulls?

No podré dir paraula…

Seré un peó de tauler del teu joc…?

Foto presa de @llambreig

A mida de les teues possibilitats

D’alguna manera ara som , en general, més respectuosos amb el medi ambient. L’anomenada crisi econòmica està aturant no sol el consum més superflu i innecessari, sinó també, la destrucció de paratges naturals i paisatges verges al nostre entorn.

Vivim un canvi d’hàbits i costums, la crisi ens porta a noves possibilitats en la vida quotidiana.

La reflexió és més necessària que mai. La humanitat es gira i mira al darrere, assolada, per les barbaritats comeses.

Cal mirar al davant amb altres intencions. L’amor ens salvarà en aquestos temps de desorientació. No hi ha millor visió del món que la mirada esperançadora i que, desitja estimar.

Duem massa temps valorant en excés el paper moneda, ara en format targeta de plàstic. La gran estafa ha estat la idea de semblar i comportar-nos com a rics, burgesos  o aristòcrats.., tots ben vestits, ben menjats i ben viatjats. Aparentar. Un model de vitrina basat en la competició. Sense límits, sota els preceptes de llibertat i progrés.

En aquesta competició, d’almagatzematge d’objectes personals en espais delimitats i exclusius, un bon dia, despertàrem amb un mur de formigó al davant dels nostres nassos. El mur ens impedia progressar en llibertat i en progrés en la nostra cursa. Deixàrem de ser amos de les nostres decisions al no disposar del poderós paper moneda o plàstic.

El poder personal, venut sota els dos preceptes anteriors, ha estat un mirall.

Es pot viure des d’altres perspectives? Clar! Comencem … enamorant-nos, és una metzina barata i miraculosa.

(No he parlat de culpables. Per a què? Els ho hem permés, de qualsevol de les maneres. Ni culpables ni innocents… Ni uns més i altres menys. La fira i l’espectacle no haguera funcionat com ho ha fet sense nosaltres. Però això ho deixem per a un altre dia)