Galeria

Instants i històries a través de la pau…

Bon dia i salut….

Preciós, no?

Magnífic exemplar, a cada pam un parell de quequis…

Així he començat el matí…saludant el jove quequier.

La cosa de hui anirà d`arbres… però amb moltes històries sota les seues mirades centenàries..

 La masia, tota una senyorial casa de camp d`uns cacics de la Vila ya desapareguts. Ara les terres, fanecades, en poder d’ una societat privada que intenta construir un camp de golf per als nouvinguts rics i cacics del segle XXI. Res canvia sota la mirada dels senyorials arbres que queden en peu. Ells no canvien, es mantenen expectants.

 Des de davall mateix, amb sumissió… el turó. Sent la frescor de l’ombria.

El senyor llavador, d’una peça, pedra on s’ha deixat de llavar la roba dels senyorets de fa centenars d’anys. El lloc encara és màgic:

Què et sembla? Hui és abandonat..Però encara es pot notar la presència humana en l’ambient acollidor que he sentit. Les dues soques d’olivera en saben moltes històries que han succeït mentre s’ho parlaven les rentadores de la pila de pedra.

La solana de la fatxada de mig dia. Dues vessants del turonet. Les cambres dels senyorets en el primer pis…El sol als peus del llits. Bon despertar.. L’era a sota, tota blanca. La mar des del balcó principal, llunyana per si de cas. La mediassa, el límit.

Un món màgic ple de vida, com no podia ser d’altra forma, en transformació.

Cita

Va llegir l’anunci i li va arribar a l’ànima. Era escrit al seu gust: provocador i directe, s’oferia una acompanyant amb casc, a motorista.

Després de dubtar uns intants va prendre la decisió que s’esperava d’ell. Va contestar amb un correu electrònic a la suggeridora proposta demanant concreció, dia i hora per a materialitzar els desitjos del pensament.

El futur el farem realitat, al nostre gust i entendre, si així ho manem a la vida, va pensar.

Al dia següent, exactament a mig dia, sona el telèfon: a les sis a MacDonals! et va bé? Una veu femenina, decidida i ferma li va arribar al cor. Sí, contestà, però de quina ciutat?…. Rises relaxades i agradables per part dels dos desconeguts…

Va seguir una conversa desinhibida i franca. Van quedar, ja que era prompte, en veure’s per a dinar i compartir les mirades i les paraules…

Amb el casc en un braç i amb una bossa en l’altre se li presentà al davant, d’ell i de la moto… decidida, segura… com si es conegueren… els ulls i el somriure del llavis confirmaren la certesa i la complicitat. La realiat del desig estava creant-se a l’instant a partir del no res.

La gula pot interpretar el dinar que van disfrutar…bevent i menjant exquisiteses, amb una conversa madura i sòlida a l’ombra de majestuosos pins del jardí del restaurant màgic…

El cercle estava tancat i tots els ingredients de la bonança a dins. Tots dos i el món.

Una cita a cegues no preparada, però sí elaborada, a mesura que el temps fluia…

La processó de la Verge del Carme

Berlanga ho va filmar de mil maneres.

Ahir en la processó de la Verge del Carme: Uns xiquets vestidets de pescadors precedien la imatge de la Verge que era al capdamunt d’una barqueta de pesca. Barqueta i Verge, portades als muscles d’hòmens i dones vestits com els xiquets que obrien la processó, però ficats en el paper que representaven. A continuació tres sacerdots. Uns passos al darrere, el poder local actual, el civil i el militar. A continuació més poder civil en potència. I tancant la processó, els encarregats de posar la música que tant li agradava a Berlanga.

La processó continuà per la mar…FB_IMG_1437150041381

El mite, el poder celestial, el poder terrenal i el sentiment musical. I aixina ho he conegut des que tinc ús de raó. El poble sempre present en el ritual, respectuós i festiu.

Hi ha coses que no canvien mai.

Un matí descobrint espais novells…

Suposa que t’alces i no saps per a on tirar. Suposa que et vistes i traus al gos a pixar… Suposa que te’n tornes a casa amb el gos i seguixes sense saber on anar…. Suposa que et pegues la dutxa de rigor pensant en un pla per a hui… Suposa que desdejunes a la Maison Blanche de la Vila i seguixes pensant la ruta de hui… Suposa que sents la cridada de la Muntanya…

A partir d’aquest moment et deixes portar per la màgia. No ho suposes… et deixes dur i comença l’aventura del devenir, la sort i el goig de deixar-te dur pels déus. Sí, dels Déus i Senyors de la Cosa.

Enfiles cap a Finestrat. El magestuós PuigCampana et saluda…Fotografía. Et deixes atrapar, així de senzill… i segueixes amb la ment oberta i atenta als esdeveniments… Arribes a la cruïlla de Finestrat en sentit cap a Relleu….el deixes a l’esquerra perquè et crida Sella, la tens al teu enfront, cap a dalt protegida per la Serra i ella a llevant. FotografíaZig, zag, zig, zag i tens l’om de Sella a la teua dreta FotografíaPreciós ell, domina, i et dona seguretat de tanta bellesa el mires per on el mires. Tu camines cap al centre del poble, millor escales tota la costera, que no té cap escaló!

Al capdamunt et trabes el forn del Secanet. El déus et manen que entres i visites el Sr. Joan, el forner i amo del lloc, que es mereix ser declarat patrimoni de la Humanitat per distintes raons. Cada dia ofereix el pa al poble, pa fet per ell o el seu fill.. Joan et mostra la boca del forn, FotografíaPer on l’alimenta amb la llenya FotografíaT’explica que el forn ja és vellet, com ell… i tu li dius que el forn durarà una eternitat… si més no, la nostra. Li compres el pa sagrat… i un parells d’espardenyes…. té coca colça, salada…salginoses…. Forn i productes patrimoni de la humanitat, et reafirmes.

Pot visitar el dos bars del poble, el de Cantó i el de Toni, els dos en el centre.

L’altre miracle està a l’altra part del poble, trobaràs l’altre forn de llenya.

En paraules de Toni GarciMartín, Sella és el millor poble que ha conegut ell viatjant pel món. És possible que ho siga. Te vida, té dos forns artesanals que couen el pa cada dia. Dos bars on pots menjar i ser entre el personal que hi és. Et parlen i et traten de bona manera.

Tot açò en un dia de faener… sense sorolls… en pau i en la pau de l’ambient d’un dia gris de ple hivern.

Un poble així és l’enveja i exemple dels que saben contemplar i escoltar la música del silenci…Fotografía