Hui he estat jugant amb les etimologies i amb els noms toponímics malladeta, mamelludes i el parahís. Són tres noms màgics i per tant difícils d’interpretar sota les mirades acadèmiques oficials. Els estudiosos ja han dit la seua i si vos interessa busqueu les fonts…Jo ja no tinc temps per a citar-los, però tot el mèrit el tenen ells. I tota la informació que dispose me l’han facilitada els seus treballs.
http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2017/07/31/lorigen-terros-de-lhome/
Segons el Gènesi, Déu va modelar l’home amb pols de la terra, a la seva imatge i semblança. Després “li va infondre l’alè de vida”. Tradicionalment el jardí de l’Edèn, del tot llegendari, ha estat situat a la Mesopotàmia, entre els rius Tigris i Eufrates, a l’actual Iraq…El jardí de l’Edén estaria emparentat amb els misteriosos Jardins penjants de Babilònia. Es creu que varen ser construïts al segle VII aC.
La meua hipòtesi no es basa en el rigor científic, em base en la meua imaginació.
Els tres topònims (Parahís,Malladeta,Mamelluda) son veíns topogràfics, i tant, es superposen en l’espai, però no en el temps…
Primer va ser El parahís, no pot ser d’altra manera, un espai idílic i màgic obert a la mar Mediterrànea, on destaca un tossal, un tossalet importantíssim : La Malladeta , que també coneixíem a la Vila com la mamelluda.
Abans que els arqueòlegs trobaren les deesses ibèriques (?) sempre m’havia preguntat el perqùe d’anomenar mamelludes al tossal de la Malladeta. A l’apreciar les deesses ibèriques (?) ja ho tinc clar. Perquè de deesses es tracta, ni una ni dues, bastants.
Ps/ Aquest article inacabat,el vaig escriure al 2018.
No se per quina raó no el vaig publicar el seu dia.
Me l’acabe de trobar com esborrany i sense tocar no res el penge.
Gaspar S. Ortigosa 