L’Estat, els Governs, les autoritats han entrat en una dinàmica pròpia del mobbing per als ciutadans que es neguen a seguir unes pautes sanitàries establertes per causa d’una “pandèmia” que posen en dubte prestigiosos científics,metges i personalitats de tot tipus.
Mobbing, assetjament a ciutadans si no cumplixen les ordres de les autoritas.
He conegut l’assetjament en l’escola: alumnes que abusaven del que anava per lliure o del que patia algun problema físic o del que era més alt que la resta… Sempre s’assetjava al que era diferent a ulls d’algú que es creïa amb autoritat per manar o ofendre al diferent.
L’assetjament ha crear molts problemes als xiquets i xiquetes tímides, porugues o insegures. Les autoritats de l’escola , en general, no han sabut o no han pogut parar estos abusos; i quan ho han parat ja era massa tard.
Sempre hi ha hagut una autoritat o institució on l’assetjat podia recurrir.
El salt ha sigut enorme des que l’anomenada pandèmia ha estat presentada en societat.
L’assejament ha passat de ser comés pel xulo de la classe a ser comés pel representant del Govern, amb l’aplaudiment no de la resta de la classe, en el cas escolar, sinò de la resta del parlament, governs regionals, Ajuntaments …. Totes i cada una de les institucions de l’Estat.
Qui pot defendre o escoltar a l’assetjat per negar-se a obeir allò que considera un abús o que contradiga els preceptes de la creença gubernamental?
Vivim els inicis d’este abús pandàmic. Ens regim per principis on el bé comú és un prioritat sobre el bé individual. Però fins a quin punt? Fins a on som capaços d’arribar? Repetirem la història del gettos del nazisme amb els experiments mèdics inclosos?
El fi justifica els mitjans? Evidentment que no, ja t’ho dic jo.
Desamparats ens trobem alguns. La vida és el bé més preuat que existeix. L’apartheid no s’hauria d’edulcorar amb uns protocols mèdics sense evidència d’eficàcia ni de seguretat.
Les circumstàncies que rodegen al fet de la pandèmia sanitària, en el relat oficial, no amaga el compromís a un Nou Ordre Mundial on es desenrotlla una estratàgia dirigida per institucions que no representen el parer de la població sinò tot el contrari. Estratègia executada pels Governs, als seus ciutadans de forma descarada i amb complicitat de tots i de cada una de les opcions polítiques.
Sense pandèmia el NOM ho tindria més dificil.
Gaspar S. Ortigosa 
Buenas noches Gaspar! Pase la tarde intentando recuperar mi cuenta de wordpress (y lo conseguí).
Me encantaría poder ver los trabajos que nos mandabas en el instituto (hace 11 años). Sólo he podido ver los temas que nos mandabas pero no consigo acceder a los trabajos que subíamos aquí, ¿Podrías ayudarme? Te dejo mi correo. Muchas gracias!!
Nerea.membrives@hotmail.com
Bona nit Nerea.
Tus trabajos deben de estar en tu blog, ya que los subistes. Si no los puedes ver es porque los eliminastes en su día.
Intentaré leer tublog para comprobarlo.
Mándame el link de tu blog (no lo encuentro).
Para mí será un placer encontrarlos!
Acabo de entrar en tu blog.
Yo tampoco puedo volver a leer tus trabajos.
Los debes de tener guardados en tus entradas de wordpress.
Inspecciona tus entradas. Deben de estar guardados.
Ya me contarás si los encuentras allí.
Bona nit otra vez.
Un abrazo!