Qualsevol text respon a un instant . L’exemple que pose al capdavall n’ és una mostra.
El vaig escriure en un moment que vivia la màgia de ser enmig d’un abans que desconeixia el després… eixe després que visc.
No entendràs res del que em va brollar de l’ànima i que cite completament. Ho deixe en les teues mans i en la teua capacitat de guardar silenci davant d’això que es desconeix…:
I
Saps qué és allò que contagia l’ànima i no té cap explicació?
Està passant-me.
No és vertigen no,
no és ansietat, no…
És creure que un viu respirant la bellesa que desprèn un altre..
El futur l’has creat per a viure’l hui….
No sé amb qui, però m’emociona.
Ets molt poderosa,
l’estimació brolla cap a tu com la pluja que cau ara sobre mi i em mulla…
Plaers de la vida que descobrim…
II
Et llisc enllaçada a mi en un twit i tremole .
No em reconec, em tenia oblidat…
Com serà quan et miraré als ulls?
No podré dir paraula…
Seré un peó de tauler del teu joc…?
Foto presa de @llambreig
Gaspar S. Ortigosa 