El gran parc temàtic: la nova presó.


Fa tens que li pegue voltes a la idea que intentaré exposar de forma clara i senzilla.

Però els què han llegit 1984 d’Orwell o Un món feliç de Huxley poden deixar de llegir ara mateix… no necessiten distraure’s amb este jubilat valencià…

La nostra vida en societat s’encamina a habitar en un gran parc temàtic on tendrem assegurada la diversió i les vivències sota supervisió de les nostres benvolgudes autoritats.

Per accedir al parc temàtic es necessitarà un ticket, si és que véns de fòra. Si ets dins ja no, sols seguiràs les instruccions i ordres que rebràs en qualsevol moment de la teua vida.

El ticket , en poc temps, passarà a millor vida. El substituirà un passaport o salvaconducte digital, tal vegada en forma d’app en el mòvil o tal vegada innoculat en el nostre cos a mode de xip, per allò de la comoditat i pel teu bé.

Una vegada, dins, al parc temàtic, tots actuarem sota la atenta mirada i supervisió mitjantçant tecnologies digitals. Els tickets de paper cap jovenet sabrà que són i què van ser en temps antics: quan es necessitaven per a ser a parcs tipus Disney o Terra Mítica… Inicis del gran projecte de la domesticació humana…

Ara, escrivint estes línees, me’n recorde dels vigilants de la platja de l’estiu passat, asseguts en la seua cadira ben alta i amb autoritat decidint qui entrava a nadar i qui no i perquè. L’ús de les mascaretes, les distàncies, el color de la bandera ordenant prendre el bany o prohibint-lo. Tot en un espai delimitat, ordenat i dirigit que quan jo era jove havera estat impossible d’imaginar. En la reraguarda la policia per si de cas s’incomplia alguna ordre del vigilant, en altres temps socorrista dels necessitats…

El nostre parc temàtic ja no serà sols en un determinat espai físic…Serà tot el nostre poble i la nostra comarca.

Els assatjos per a canviar de poble el personal físicament, ja han estat experimentats i aprovats. El cas de les ciutats de més de 50.000 habitants, els seus veïns tenien prohibada la seua eixida, els caps de setmana, per excusa d’un virus molt discutit… La praxis del parc temàtic com a recinte tancat i impermeable ha estat evident i ben controlada per la policia a les ordres de les nostres autoritats alarmades per unes proves anomenades PCRs totalmente falses però necessàries pel experiment social que s’estava aplicant … Però no sols de poble a poble, s’han impermeabilitzat regions: de Múrcia no podies anar a Alacant, i viceversa.. I així en tot el Regne d’aquest conte.

Les autoritats establiran unes normes, si es que ens permeten sobreviure al fantasmal virus, pel nostre bé, per solidaritat i responsabilitat..perque els ciutadans ja no en tendran, segons les lleis: ni responsabilitats, ni solidaritat, ni dignitat, afegitó meu.

Què anem a viure?: un món molt infantil i temerós, amb molts jocs per a antretenir-nos, però sense drets ni possibilitats d’accedir, encara que siga per pietat, davant d’un jutge, perquè ells tampoc seran necessaris en el Gran Parc Temàtic dels humans (fins ahir).

PS/ Pregue als pocs sers humans, independents i mentalment no adduïts, que quede tot como una novel·la sense imprimir…

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.