Galeria

En record al meu sogre.


Ahir dissabte va faltar el meu sogre. Noranta un any. Tota una vida a la mar, com diem al nostre poble. De ben petit va aprendre de son pare qué era viure pescant en una barca a vela i d’arrossegament. Va conèixer a fons el món dels motors que impulsaven les barques, de Volund, de Perquins… a Cartepil·lar, passant per totes les altres marques hagudes i per haver. Barques com el Pepita, Joven Ramón, Mavi, Xaonell van compartir més de mitja vida amb ell a bord. Va pescar per tot el Meditterrani meridional, d’Eivissa a Melilla a Ceuta amb la Vila Joiosa com a port principal.

Un home de mar que va dedicar els últims anys de la seua vida a la terra amb la mateixa il·lusió que quan se n’anava a les quatre de la matinada al moll a embarcar-se com a motorista i manant en el pont.

Va ser feliç a la mar o almenys així ho interprete jo, a pesar dels cigüenyals, dels temporals de llevant, dels bous trencats i les minifaldes que no pescaven degudament… Va sobressortir a tots els entrebancs de la natura i dels socis que déu li va proposar…

Hui reposa junt a la més xicoteta de les seues filles: Fina Mari. Un tesor que déu va cridar massa prompte per als què no entenem d’estes coses. Ja s’han retrobat, perquè no pot ser d’altra manera.

¡Jaume, ahí dalt han d’eixir-te els calderos de aupa! Anem darrere de tu.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.