Galeria

Tot un senyor dels terrats


Cada dia desdejunàvem els tres a casa. La meua gossa, el rei del terrat i jo.

Com cada matí, després de dutxar-me i traure la gossa al passeig a fer les seues necessitats, jo aprofitava — i aprofite– per saludar el despertar  dia. Fetes les dues cosses tornem a casa;  jo primer, i la gossa uns metres després de mi, seguint-me –coses de l’edat.

Arribe a la cuina, alce la persiana de la finestra, l’obric, i en seguideta el rei del terrat apareix xiulejant-me… Era la seua manera de demanar la seua part del desdejuni. Així va ser, cada dia, fins hui.

Gosseta i jo desdejunant a la cuina, persiana fins a dalt, finestra oberta… i el rei sense aparèixer…

Hem acabat el desdejuni sense un dels tres comensals fixes d’estos últims anys.

La intuició ens posa en evidència el llamp de la vida: ja no en serem tres, l’humà, el gos i el pardalet.

 

https://drive.google.com/file/d/1de3BS0kNWEI1v6CuiE9cxEUWpJ3jXiKG/view?usp=sharing

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.