Bla bla bla…

Bla, bla bla…

La tipografia, l’art d’escriure buscant la bellesa. La forma de la posta en escena el camp de les idees.

Ara la canvie per aquesta. T’agrada? És molt sutil i elegant…. Coses meues , és clar. La sutilesa i l’elegància; tot subjectiu… com la vida de les persones que enraonen i saben escoltar a l’altre. I no pot ser d’altra manera. Dos ulls per a mirar des de ma casa; de la casa de cada u. D’ací les distintes i distants maneres de veure el món que transiten cap al no res.

Algèria ha de ser un gran país, sobretot per als seus amants de bon cor. Si més no, per als que han comprés i han manprés la senda de la virtud. I qui diu algèria podria dir Ràfol d’Almúnia.

Elegant la xiqueta; la primavera produix aquestes coses…en la vida i ens paisatges d’arreu del món: un pas endavant mentre es puga; després tot davallarà; la llei així ens ho mana. Amén.

Forta i dura. La imaginació, i amb coratge, no tens enemic que et puga vèncer. Temps al temps, sempre al teu favor si creus. Creu-me! Creu-te!

Delicadeta, esta lletra. Geperudeta. Amb un traç enèrgic i se t’obrin totes les portes que et proposes penetrar amb èxit. Prova-ho.

I acabe amb aquesta mironiana: goteta a goteta es perfora tota lloseta.

Salut.