De necessitats i reflexions

 

Hi ha un abans i un després, atenent a l’ experiència democràtica grega, i pensant en les eleccions del 20 de desembre a Espanya.

Un país, Grècia, amb grans dificultats econòmiques per al ciutadà de a peu, busca una eixida digna per a la seua ciutadania. La cosa va anar molt malament per als que no tenen dret a res. Des de fora de Grècia i a pesar de la voluntat del poble, les mides econòmiques que es van adoptar, són les que van manar el gran capital internacional. Pots votar, en esta “democràcia europea” allò que estimes oportú, però sols s’aplicaran les mides econòmiques que emanen del capital internacional. Així és la broma europea de l’anomenada Comunitat Europea.

Nosaltres, els anomenats espanyols, elegirem el 20-D al Parlament espanyol que sol podrà legislar allò que des de fora d’ Espanya ens permetesquen: igual que el cas grec.

És tracta d’una il·lusió votar a qualsevol partit polític, una il·lusió dic, ja que a l’hora de la veritat el FMI,Brussel·les i no sé qui més, ens dictaran totes les lleis que ens imposaran.

Votes o no votes el 20-D, les mesures ja estan en un caixò clarament redactades…. l´única sorpresa serà la firma en el Butlletí Oficial de l’Estat.

A petita escala, en assumptes urgents, has de saber que passaràs pel “quiròfan dels polítics” amb anestèsia o sense. Tal vegada amb cures pal·liatives o sense. Això diferenciarà als que signaran les lleis a partir del 20D. És l’única raó que veig… per anar a votar.

“Todo está atado y bien atado”, no sé d’on m’he tret la cita…