Instants i històries a través de la pau…


Bon dia i salut….

Preciós, no?

Magnífic exemplar, a cada pam un parell de quequis…

Així he començat el matí…saludant el jove quequier.

La cosa de hui anirà d`arbres… però amb moltes històries sota les seues mirades centenàries..

 La masia, tota una senyorial casa de camp d`uns cacics de la Vila ya desapareguts. Ara les terres, fanecades, en poder d’ una societat privada que intenta construir un camp de golf per als nouvinguts rics i cacics del segle XXI. Res canvia sota la mirada dels senyorials arbres que queden en peu. Ells no canvien, es mantenen expectants.

 Des de davall mateix, amb sumissió… el turó. Sent la frescor de l’ombria.

El senyor llavador, d’una peça, pedra on s’ha deixat de llavar la roba dels senyorets de fa centenars d’anys. El lloc encara és màgic:

Què et sembla? Hui és abandonat..Però encara es pot notar la presència humana en l’ambient acollidor que he sentit. Les dues soques d’olivera en saben moltes històries que han succeït mentre s’ho parlaven les rentadores de la pila de pedra.

La solana de la fatxada de mig dia. Dues vessants del turonet. Les cambres dels senyorets en el primer pis…El sol als peus del llits. Bon despertar.. L’era a sota, tota blanca. La mar des del balcó principal, llunyana per si de cas. La mediassa, el límit.

Un món màgic ple de vida, com no podia ser d’altra forma, en transformació.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s