Un matí descobrint espais novells…


Suposa que t’alces i no saps per a on tirar. Suposa que et vistes i traus al gos a pixar… Suposa que te’n tornes a casa amb el gos i seguixes sense saber on anar…. Suposa que et pegues la dutxa de rigor pensant en un pla per a hui… Suposa que desdejunes a la Maison Blanche de la Vila i seguixes pensant la ruta de hui… Suposa que sents la cridada de la Muntanya…

A partir d’aquest moment et deixes portar per la màgia. No ho suposes… et deixes dur i comença l’aventura del devenir, la sort i el goig de deixar-te dur pels déus. Sí, dels Déus i Senyors de la Cosa.

Enfiles cap a Finestrat. El magestuós PuigCampana et saluda…Fotografía. Et deixes atrapar, així de senzill… i segueixes amb la ment oberta i atenta als esdeveniments… Arribes a la cruïlla de Finestrat en sentit cap a Relleu….el deixes a l’esquerra perquè et crida Sella, la tens al teu enfront, cap a dalt protegida per la Serra i ella a llevant. FotografíaZig, zag, zig, zag i tens l’om de Sella a la teua dreta FotografíaPreciós ell, domina, i et dona seguretat de tanta bellesa el mires per on el mires. Tu camines cap al centre del poble, millor escales tota la costera, que no té cap escaló!

Al capdamunt et trabes el forn del Secanet. El déus et manen que entres i visites el Sr. Joan, el forner i amo del lloc, que es mereix ser declarat patrimoni de la Humanitat per distintes raons. Cada dia ofereix el pa al poble, pa fet per ell o el seu fill.. Joan et mostra la boca del forn, FotografíaPer on l’alimenta amb la llenya FotografíaT’explica que el forn ja és vellet, com ell… i tu li dius que el forn durarà una eternitat… si més no, la nostra. Li compres el pa sagrat… i un parells d’espardenyes…. té coca colça, salada…salginoses…. Forn i productes patrimoni de la humanitat, et reafirmes.

Pot visitar el dos bars del poble, el de Cantó i el de Toni, els dos en el centre.

L’altre miracle està a l’altra part del poble, trobaràs l’altre forn de llenya.

En paraules de Toni GarciMartín, Sella és el millor poble que ha conegut ell viatjant pel món. És possible que ho siga. Te vida, té dos forns artesanals que couen el pa cada dia. Dos bars on pots menjar i ser entre el personal que hi és. Et parlen i et traten de bona manera.

Tot açò en un dia de faener… sense sorolls… en pau i en la pau de l’ambient d’un dia gris de ple hivern.

Un poble així és l’enveja i exemple dels que saben contemplar i escoltar la música del silenci…Fotografía

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s