La tornada a casa

on

La vida és un sotrac. Hui t’alces meravellat i demà et trobes amb una paret davant els teus nassos que s’estampen sobre ella. Sobrevius a les meravelles i també als terratremols emocionals.

He fet un gran viatge per l’Europa del sud. L’he fet amb dos desconeguts i amb la persona que em convidà a l’aventura. Aquesta última, un cavaller formidable abans, durant i després de qualsevol circumstància, amb un sentit de l’humor que el capacita per a transitar per la vida repartint felicitat a dreta i esquerra.Gràcies, Fernando. Hui ja som tots coneguts de tots tres.Com qualsevol viatge fruim de l’aspecte paissagístic físic i humà. L’altre aspecte és el viatge interior, la soletat interna, el meu cas, i la bellesa que bull ací i allà, parle de la vida que es contempla i esclata fora de tu.

Una vegada tornat a casa, el sotrac. 

Passat l’esglai la reflexió necessària. Som on sempre hem estat i tenim als que sempre hem tingut. La vida, la seua bellesa sols es compren i té sentit amb l’amor….amb un amor foll,res convencional.

He fet un viatge amb tres sers humans però realment l’he fet tot sol. O tot sol però acompanyat.Aquest viatge compartit hauría estat el sentit ver de viure. La vessant externa de la persona ha viscut espais nous.La vessant interna no ha desconectat mai dels meus, sempre han estat dins de mi.Quin viatge és aquest on el cos és a milers de quilómetres de l’ànima?

 

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s