Tot arriba i tot continua


Tot arriba i tot continua.

Hui ha estat el meu últim dia a l’Institut. Una etapa acabada, la de professor, i una altra que  ja he començat, la de jubilat.

Aquest cap de setmana serà llarg, molt llarg… sense dilluns, ni dimarts, ni dimecres, ni dijous ni divendres… serà, dic, un llarg cap de setmana… pot ser, d’uns deu anys aproximadament.

El dia ha estat intens: el meu desdejuni, llegint la premsa, al Siroco.  Arribada a l’Institut, hui en cotxe i patint les retencions de la interminable circumval·lació i començar a acomiadar-me de companys i alumnes… pels passadissos, a Secretaria, a Consergeria, a la Sala de professors… i a classe amb els meus estimats deixebles, les personetes que es convertiran en els nostres ciutadans en l’avenir.

He aprés i m’han ensenyat. He conegut a persones valuoses. He estimat i estime manifestant-ho amb claredat… i he viscut molt bé, tot s’ha de dir, mentre he pogut, i les circumstàncies ho han permés.

He fet allò que considerava correcte, en estos anys, i no m’he deixat  portar per ningú. Si he contribuït a aconseguir alguna cosa satisfactòria, el mèrit ha estat sempre dels meus companys, sense cap dubte i… sense cap ironia.

He viscut tres etapes en la història de l’Institut: la d’Antonio, el batle, la d’Ignasi i la d’Amparo.

La primera, la més intensa i la més oberta, la segona , la del canvi i la proximitat personal i, la tercera, la de l’Administració.

He viscut el batecs  dels claustres,  des que  es votava a mà alçada i qualsevol proposta pedagògica o no, als claustres actuals, on no pots eixir-te del guió marcat per l’Administració.  La reglamentació i la por, o la comoditat, dis-ho com vulques, ens ha portat on som. No sé si algú és conscient d’on som.

Bé, deia que he arribat a la fi d’un inici: el de la meua jubilació. Som ara ací, però ningú té garantia d’on serem demà: per tant  haurem d’estimar que és l’única manera de viure amb dignitat.

Si de cas no m’he acomiadat d’algú personalment, ha de saber que la cosa s’ha de resoldre amb rapidesa. Dia i hora i on vulga, per a mi serà un plaer, que el temps corre inexorablement.

Amb gratitud.

PS/

El meu departament,

Josep, el vi negre excel·lent, una bona tria. Maties, ací tens molta faena per a fer. Loli, un plaer elegant i companya a tothora. En la meua memòria, Gràcia;  Mari Creu i Carme; Gràcies.

PS/ Rocio ets una gran persona. Moltes gràcies. Ha estat un plaer treballar al teu costat.

últim dia a l'institut últim dia a l'institut   1rúltim dia a l'institut últim dia a l'institut Secretariauna sorpresacurs Diver 2014Amb RocioUna valenciana de Benidor. Molt agraït vida.últim dia a l'institut

últim dia a l'institut  1r

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s