Molins de pedra i altres virtuts

on

Sóc un pirata amb un ego que em llança per la vida a la meua manera… Sé, bastant bé, que l’Ello el matisa i l’acomoda en estos camins que prenc cada dia. No hauria d’aconsellar  ningú, per una raó senzilla: Qui sóc jo per a fer-ho? Quina autoritat tinc? Bé, em passe el dia aconsellant i jutjant els altres com si jo fora un exemple de virtuositat.

Amb aquesta premissa de sinceritat seguiré escrivint. I si seguixes llegint-me,  ha de ser per pura curiositat… Allà tu!

He descobert que no sóc millor que ningú dels que conviuen amb mi, tant en el treball,  com en la família  i com amb  la resta dels ciutadans, que conec i no  conec. No sóc millor que ningú dels escassos sers vius que em llegixen i em coneixen , o no.

Però mira per a on, oblide molt a menut el què acabe d’escriure: l’ego mana i va a la seua bola… ix disparat quan es creu agredit per qualsevol paraula que ell malinterpreta, perquè és segur que la malinterpreta en la mesura que la creu malintencionada.

També és cert que al descobrir-me com esclau de l’ego comence a riure’m d’ell. I cosa curiosa, l’estic  desmantellant del meu quefer diari. La prova és que em ric de mi i cada vegada m’importa menys tot allò que abans m’esforçava per denunciar en les meues reflexions.

No està bé lluitar contra molins de pedra… són molins de pedra immunes a les llances de fusta.

Salut!

hm_by_nopopacz-d429sq7

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s