Desembre tou


L’estat d’ànim és l’impulsor del ser que som amb els nostres actes, si més no , a mi m’influeix de forma contundent. Sóc i manifeste l’estat d’ànim en forma  d’eufòria , de tristesa, de desencant, de  joia, d’alegria…  en cada mirada i en cada instant i en cada lloc, i en cada paraula.

Hui ha estat una mirada melancòlica i de pau i de solitud… en terres on hi va haver vida humana i ara sols hi ha vestigis. On les terres,  ara ermes,  brollen als boscos primigènics. Els he travessat , ara que la terra està eixuta i tova al pas humà. I prenyada de bosc a venir.

La solitud ben duta és una gràcia: no hi ha possibilitat de malinterpretar  ni convenir amb altres interessos.

Et sents  acompanyat de la serenitat salvatge del medi, que et contempla indiferent mentre l’ataülles.

Hui ha estat un dia dolç, de desembre de tardor conscient.

entre Relleu i 008entre Relleu i 017 entre Relleu i 002

entre Relleu i 006

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s