Reflexions locals, molt personals

on

Aquest matí, mentre esperava que donaren les nou i mitja del matí, passejà pel casc antic del poble. Contemplà les ruïnes de les cases, el seu abandó a la mà de Déu, entre cartells de se vende. L’Ajuntament està situat en el carrer Major del poble. És al cor del casc antic. Les cases estant caent al voltant del Consistori Municipal, la Casa del Poble que es deia abans. En uns quinze minuts visità, caminant i fent temps, per a que donaren les nou i mitja, hora de la cita amb el representant del municipi:l’Alcalde.

El motiu de la visita i la cita confirmada, era motivar, al seu alcalde, la necessitat de conservació d’una pèrgola de fusta il·legal que construí en sa casa fa vint anys. Sa casa no caurà—la del citat per Alcaldia—com li passarà a les cases del casc antic. Necessitava raonar amb la màxima autoritat civil local sobre l’assumpte. Després d’una espera de deu minuts i amb la inseguretat de la presència de l’Alcalde en el seu despatx, optà per anar-se’n a treballar. El citat en la cita confirmada té un horari laboral a complir.

El Sr. Alcalde segur que haurà tingut un compromís que l’ha impedit complir amb la cita confirmada.

La reflexió del citat a la cita que no s’ha donat, envolta el poder dels tècnics administratius en urbanisme del casc antic. La legalitat duta a extrems porta a la desaparició de tot un casc històric de la vila. Les normes urbanístiques es complixen però les conseqüències són visibles: desapareix un espai històric. Els tècnics, ben remunerats i ben vistos, estan conseguint la paralització i degradació d’un espai històric. No és un èxit urbanístic, però sí un èxit legal.

El polítcs d’estos últims trenta anys compartixen la responsabilitat. El fet real és la degradació i l’abandó de la població del centre històric per la rigidesa de les ments responsables. Elles, tots els mesos tenen assegurades el sustent des d’una llunyania alarmant. Complixen  normes legals, són tècnics, freds. No saben de sentiments. No entenen d’emocions ni de necessitats que es poden entendre, ni per compassió, paraula buida per a ells.

El citat a la cita no efectuada segueix reflexionant: per a què es presenten a les eleccions? Els elegits pel poble seguixen els dictats dels tècnics. Quin sentit tenen la seua presència en un Consistori? On és la seua sensibilitat personal? A qui representen?

El Poder de l’Ajuntament en mans dels tècnics significa que el polític és un abillament? No es tracta d’afavorir la barbàrie ni la il·legalitat. Es tracta de saber escoltar i solucionar problemes, mai crear-ne. La llei està feta per a ser complida sí, però mai per afonar o ofendre als que obliga. Si més no en una administració molt pròxima al ciutadà.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s