Alcoleja


Aquest matí, Quila i jo, hem pujat al Port de Tudons d’Aitana. Ho hem fet amb el nostre vell vehicle entre esforçats ciclistes que també l’han coronat. Nosaltres més descansadets.

Hem seguit la ruta  de l’antiga  caserna de la base militar fins Alcoleja, on hem prés un desdejuni a la vora del seu palau en forma de torre cilíndrica. La torre cilíndrica és una evidència; el palau no acabe de veure’l. He de tornar a la plaça del poble ben prompte!

Alcoleja 2013 004 pet

Alcoleja 2013 003 pet

Un senyor, ja vellet i amb crosses ens l’ha preparat.  La solitud del lloc, encantadora. Pau i silenci en la vessant on érem, i és, aquesta part del poble habitada des de déu sap quan.

Una senyora de València, que passà per la nostra vora, ens feu d’amfitriona i ens aconsella altre establiment de restauració. Nosaltres seguim en la mateixa plaça: som sols entre distints vehicles aparcats ací i allà. Ens informa que la gasolinera més pròxima és a Benilloba.

Abans de partir ens hem deixat  caure pel  llavador: nét i polit. Aigua clara que s’esgola per sota del paviment del carrer.

Passeig fins Benilloba que travessem pel centre sense trobar-la.

De tornada la trobem a la nostra dreta en sentit invers: cap  Alcoleja , altra vegada.

Una agradable i esvelta senyora ens serveix un esmorzaret al bar Stop del nostre poble de hui. Som a l’entrada d’Alcoleja: bon aparcament i millor servei.

Alcoleja 2013 031 pet

Alcoleja 2013 006 pet

Vi de la terra, una ensalada i unes botifarres mentre contemplem els esforçats ciclistes que ara tornen cap a Tudons. Nosaltres a l’ombra i conversant amb l’amable senyora.

“Els alcoians bufen la sopa, encara que siga freda” He escoltat mentre em prenia el cafè. Magnífic!

De volta cap a casa, després de travessar tot el poble, hem parat a veure l’aqüeducte que és a les afores. Quila s’ha ficat dins de la sèquia per refrescar-se. Jo he pres d’un xanglot de raïm negre uns  grans madurs.

Frescor, amabilitat i pau a la muntanya. L’esperit ho necessitava.

Com a contrast, ja a casa, teclejant el que acabes de llegir, m’assabente de les intencions de les elites dels EEUU  i els vassalls europeus de prosseguir la creuada Iraq-Líbia, en Síria.

Tambors de guerres… i jo enjogassat per les muntanyes del meu esperit.

Segona visita a Alcoleja.

Amb l’anterior no vaig acabar de saborejar el poble. Hui dimarts 27 d’agost, completem les impressions exposades més a dalt.

Recollim en Sella a dos joves suïssos que fan autoestop : a la meua pregunta em contesten, en un castellà agradable, que van a Alcoleja. Ella i ell vénen de Gènova, via Barcelona, amb destí a Alcoleja;  jo em convertisc en amfitrió improvisat de la Serra d’Aitana. Molt agradable la companyia. El gos i jo ho agraïm de veritat. Gaudim  l’encontre entre les revoltes de la carretera fins l’entrada d’Alcoleja on aparque sota les esplendoroses moreres. La parella partix en busca de la carnisseria del poble, on seran atesos segons ells. Sort! Són dos joves encantadors que celebren la fi dels seus estudis.

Quila i jo ens dirigim altra vegada al bar Palau de la plaça del mateix nom. Hui ens atén la filla de l’amo, ell dansa amb les crosses pel bar. Som els únics clients; som a la porta en l´única tauleta parada: el silenci envolta la Torre del Palau, ara ja confirmat per un home gran que ens explica i ens orienta sobre la torre i el llavador vell. El llavador que vaig confondre en la visita anterior.

Devallem amb la imatge  feréstega del conte d’Enric Valor: sí, ara sí, el dimoni pot aparèixer en qualsevol instant. El llavador on va situar l’escena és davant nostre. És antic, És al nostre abast! Siga per la raó que siga el dimoni ens es manifesta, a mig dia, sepentejant entre l’aigua clara del llavador; sense cap ànima pels voltants. És una serp  d’aigua que senyoreja el allargassat llavador de pedra. Elegant i preciosa ens mostra la llengua al traure el cap de sota l’aigua. Ens contempla descaradament mentre mou la llengua de dues puntes…. Recule… Alcoleja 2a visita:llavador

L’aigua s’esgola cap avall, per sota del pont, parlotejant i indiferent a les mil històries de hui i d’ahir. Un lloc màgic enfonsat entre verdors en les darreries d’agost.

Un lloc, que de nit fosca, ha de ser suggeridor a les impressions anímiques. En plena claror ja ho ha estat.

Alcoleja, el llavador vell, el d'Enric Valor

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s