Necessite posar ordre.


El subconscient allibera dos somnis enigmàtics. El primer, de la nit de despús ahir. El protagonista mon pare i un amic d’ell. Els dos morts fa temps, però els seus amics els recorden en alegria mentre jo m’assabente i ho sent i ho visc sense  ser-hi  present físicament.

El segon, hui, aquesta nit passada: un concurs de trasllats on jo participe i en sóc destinat a Oriola o un poble d’eixes característiques i distància. Em traslladen perquè  no m’informaren d’omplir una casella, més bé em silenciaren la possibilitat d’usar-la ja que tenia dret i punts de sobra. La directora del meu centre es feu la despistada i es lliurava, amb aquesta argúcia, de la meua presència.

Dos somnis on es plantegen dos problemes: el de la mort i el seu reconeixement públic i l’estabilitat professional. El tema de la mort l’he viscut d’una manera molt natural. Com un fet transcendental però esperable i feliç. Sers estimats que no acaben d’anar-se’n, però envoltats de pau ara i adés.

El tema professional, on jo sóc el protagonista, com una constant aversió, per part de certes persones. Jo accepte el  nou destí amb un semblant de serenitat  i feliç, mentre comprove les males arts des de la comprensió dels fets i sense entendre les actituds dels altres, però sentint-les en el meu interior.

Jupiter i Antiope

Algú m’assabenta de fets a venir? En guàrdia m’he de posar? Observarem atentament  l’entorn, com si d’un guerrer fos.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s