El silenci bull


En l’etapa final de la meua vida, etapa que estic iniciant, torne a gojar de les gotes de pluja que s’esgolen en els cristalls freds de ma casa.

Des de la soledat, altra vegada, disfrute en cos i ànima del silenci humit en el meu recer.

En la primera etapa de la meua existència, un infant  que es passava hores i dies contemplant la pluja,  des del balcó de la placeta de l’església del seu poble, a  casa de la iaia materna, vaig viure la soledat meravellosa.

Abans i ara, resseguint les gotes d’aigua pura, esvarant-se i fonent-se amb altres gotes, en el desplaçament  en zig-zag viu. Sense pensar res i sense cap preocupació. Adés un xiquet, i hui  un adult de cinquanta – nou anys.

Les gotes de pluja alienes a edats i temps. Sempre parint la vida i la bellesa als que saben apreciar-la.

Gamoneda, recorde ara, deia que la pluja és dels pobres. Té raó: al pobres ens amera de pau eterna.

…………………………….

El silenci bull quan plou i m’enriquix en felicitat

gotes de pluja

One Comment Add yours

  1. nadiasuch77 escrigué:

    subido hasta cansar
    mi corazón.

    Hay yerba negra en las laderas y azucenas cárdenas entre sombras,
    pero, ¿qué hago yo delante del abismo?

    Bajo las águilas silenciosas, la inmensidad carece de significado.

    En los imanes
    del silencio.

    Siento la suavidad de las palabras olvidadas.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s