Després d’un dia horrible…

on

Les conseqüències de transitar pel món sense l’harmonia necessària, són horribles.

Hui ho he viscut i compartit amb els que s’han travessat pel meu camí.

Perdó.

Desestabilitzat, anomene jo l’ estat del ser sense harmonia amb la vida. Dos camins divergents, quan han de ser sempre, i en tot moment, convergents en la unicitat de l’Univers bell i juganer.

 

Ara sóc en la pau de la nit.

En solitud.

Amb l’harmonia in crecento.

Amb els colps suaus dels marors… d’enfront ma casa:  Jo i el silenci que m’acompanya.

 

Torne de la passejada habitual vora mar.

He sentit l’alé seré de la pau en la quietud.

 

On hi eren paisatges màgics de palmeres gracioses, ara hi és un espai buit sota les estrelles.

Altres harmonies sota els cels de la nit.

 

Harmonies  inquietants per als neòfits.

2 Comments Add yours

  1. nadiasuch77 escrigué:

    Gaspar ya tienes el tema hecho buenas noches.

  2. Tomàs escrigué:

    Imagino que poder gaudir amb freqüència de passejades vora mar ha d’ajudar a trobar l’estabilitat si en algun moment s’ha perdut!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s