A poqueta nit, mentre caminava…


Com t’ho diria jo..? A poqueta nit, mentre caminava cap a la Creu de Pedra, m’atreví  a saltar el marge de pedra de la casa de les plantes estranyes. Vaja que si ho eren!

Tots els horts de les cases del  voltant  són d’hortalisses i fruitals. M’esperava també, trobar-me en les fileres dels cavallons més hortalisses… però, no, castanyers enans cobrien l’espai entre els cavallons, que separaven llarguíssims bassals d’aigua neta i plena de vida.

Des de dins del bassal vaig nadar entre molsa a esquerra i dreta. Al davant, el bassal sense fi i cobert per l’espés  brancatge dels castanyers enans. Un goig fitant el camí polsós.

Vaig ser aigua que riu en l’aigua.

Saps de què parle. Des del camí estant tot sembla socarrat…

No li ho digues a ningú. És un secret a trobar. Mantindré  ‘l’hort’ fins que  altre s’atrevisca a saltar-hi.

al otro lado del espejo

One Comment Add yours

  1. nadiasuch77 escrigué:

    Gaspar les meues mallores disculpes es que e estat diversos dies un poc despistada i els meus treballs no han sigut el millor que e pogut fer , espere que ara la e actualitzat t’agrade perquè els he fet amb moltes ganes bona nit

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s