Les circumstàncies manen

on

 

La pau del camp, o la serenor de la muntanya esplendorosa, beneficien l’Univers de cada dia de tota criatura que no sap de filosofies, però sí de solidaritats naturals.

En el camp o en la muntanya, pots ser una criatura més de les circumstàncies que generen la vida o, pots contemplar-la des de la racionalització metòdica. Pots formar part d’ella o pots reflexionar-la en la seua grandesa.

L’escola és un lloc que no es pareix en res amb el camp o la muntanya. Un timbre, o música, cada cinquanta-cinc minuts, ens aliviarà o ens atemorirà del període finiquitat i que donarà pas a un altre en un rebombori de desplaçaments humans en el recinte clos escolar. Sorolls, espentons…silencis, crits, sempre  supervisats  pels  anomenats,  tristament, professors de guàrdia, com si d’un establiment militar es tractara.

L’escola és un lloc on ningú assisteix per voluntat pròpia, on l’hora és la pregunta més habitual entre docents i discents. Matem el temps barrant-lo  a la vida. Una pèrduda de temps lamentable, i on tots col·laborem en la gran mentida.

L’escola que parle és la que conec, la pública de l’etapa secundària i en un lloc  concret. Es tracta d’un punt de vista molt personal i exclusiu. No representa la visió general del docent. Tampoc la visió de la societat en general.

Esta escola pública, pense, és una mostra més del fracàs de la societat, on ella, l’escola, és una parcel·la més. Una societat  falsa, insolidària i competitiva no pot generar una escola viva i natural. Una societat repressora exigeix una escola repressora. Tot reglament és confeccionat per a protegir-se dels que no l’han creat. Els de dalt, és un dir, legislen Reglaments per als de baix i així, perpetuar-se.

La democràcia ni la coneixem, ni està, ni se l’espera… En les nostres societats, els seus membres, hereten,  i no per cap legalitat estricta, sinó perquè les circumstàncies contextuals així ho han reproduït des de temps immemorials. Una força aliena a la intel·ligència, que presumim, afavoreix que res no canvie a través dels temps històrics. Parle de la por i de la inseguretat que ens modela en este món de Reglaments, Normes… que no fan més que despertar  por i repressió.

El proper curs també seré professor de guàrdia en el meu centre escolar… Déu meu quin professor de guàrdia!

 

 

Salut!

2 Comments Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    Tinc ja una certa edat i et puc dir que jo tampoc hi anava feliç a l’escola. Si recordo amb grat els meus amics i companys, però no l’escola en si mateixa. No va ser una escola exemplar la del meu barri, imagino que era una escola pública més de les que hi havia a l’època.

    Què vagin molt bé les vacances i que el proper curs et vagi el millor possible.

    1. gaspar escrigué:

      Bona nit.
      Moltes gràcies i una abraçada.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s