Un senyor de Manchester


Acabe de visionar aquest vídeo on un senyor de Manchester es pren la justícia per la seua mà, al veure’s burlat, por un empresa de telefonia mòbil.

Com pots comprovar, en el vídeo, al carrer, la massa està aturada escodrinyant el fet del senyor de Manchester a mode d’espectacle, entre murmuris i rialles.

El vídeo acaba a l’arribar la policía a la tenda i esposa al pertorbador de la pau.

El pertorbador de l’ordre, entenc, que es rebel·la  contra un abús comercial en l’instant que es creu burlat com a ciutadà per una empresa.

Segons les normes, habituals i correctes, el què caldria es omplir un full reclamant els drets violats…i esperar els tràmits previstos en el temps i en l’espai.

Recorde  que fa uns anys vaig ser client de l’operadora Wanadoo. Per donar-me de baixa d’esta empresa, ja que era client i no volia treballar amb ella per raons que no li importen a ningú ara, però que pots llegir en altres entrades d’este blog, vaig tenir que fer una dotzena de cridades de telèfon per a què em donaren de baixa, cosa que va ser inútil. No  em feien cas. Vaig enviar no sé quants fax i burofaxos ( no cite els impediments que vaig sofrir…). Vaig aconseguir el meu propòsit després de tres mesos de gestions. En eixos tres mesos no vaig tenir connexió d’internet de Wanadoo, però me’ls cobrava religiosament. He de dir que no tenia cap impediment contractual per exercitar el meu dret a anar-me’n de Wanadoo.

Però ells, Wanadoo, tampoc tenien cap obligació legal per accedir a les meues pretensions. Les normes legals d’aquells temps permetien l’abús.

Aquest vídeo del senyor de Manchester m’ha fet recordar que si jo no vaig actuar així, és perquè les oficines de Wanadoo estaven a Madrid. Si hagueren estat a Alacant jo haguera actuat de manera semblant.

Allò preocupant , per a mi, és que quan presencia una injustícia la massa adulta, o bé presència un acte com el que mostra el vídeo, la massa, s’ho pren de forma festiva, amb rialles incloses.

També considere preocupant que s’emmmanille al pertorbador de l’ordre social i no al provocador del desordre social. És com si s’emmanillés al posseïdor d’accions preferents de qualsevol exCaixa d’estalvis i no s’emmanillés al venedor que li va donar consell i seguretat de la excel·lent compra.

El tema principal del relat el tenim al carrer: entre rialles i sorpresa, la massa continua ballant al ritme de la indiferència.

2 Comments Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    Hola Gaspar.

    Recordo haver llegit la notícia a la premsa. Jo no he tingut un altercat com el que descrius amb cap gran companyia de comunicacions, però recordo un incident amb la que abans era Caixa Catalunya perquè vaig donar de baixa un compte que hi tenia. Em varen posar tota mena d’impediments, semblava que jo estava fent alguna cosa mal feta. Va ser molt increïble.

    Encara ara hi ha molta gent que pateix abusos de les grans corporacions. Segurament menys que fa uns anys, però encara masses.

    Un darrer exemple el tenim en aquestes companyies aèries que cobren taxes sobre bitllets ja dispensats i que ja han cobrat (amb efectes retroactius). La llei no sembla estar feta per al client, sinó per protegir els més poderosos.

    1. gaspar escrigué:

      Així és. El codi Penal està dissenyat per protegir als què l’han escrit: els poderosos. La gent del carrer no té cap llei per a sentir-se protegida. I si n’havia alguna estan eliminant-les cada divendres sobre les dues de la vesprada.
      Un abraçada. Bon estiu!!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s