Del fracàs, no precisament escolar.

on

 

M’envien publicitat per a màsters  i estudis de postgrau de distintes especialitats. Quina ironia. Per a què? Per  amor a l’art ha de ser.

El gran fracàs de la societat espanyola (¿?) consisteix en preparar a joves ciutadans per a res, per a cap futur.

El miracle espanyol dissenyat pels nostres representants ha resultat ser un pla que s’aguanta en el no-res, en una bambolla existencial  i vital buida.

Hem reglamentat la societat civil en totes i dada una de les actuacions més innòcues i vàcues  imaginables:  al volant d’un vehicle privat  o transitant pels espais públics o privats. El ciutadà l’hem convertit en persona presumptament culpable.  Culpable de tenir uns estudis, un màster… i exigir dignitat.

Hem aconseguit una societat que ni Aldous Huxley s’haguera atrevit a relatar.

Els dissenyadors de societat segueixen dissenyant-nos-la  en els despatxos dels poderosos partits polítics, grans bancs i grans empreses.  Un complot ben amerat amb la complicitat del futbol  a manera de religió.

Si hi fora possible hui una revolució, els primers símptomes  d’esta, serien la cremada dels estadis pels revolucionaris. El nou  opi del poble (¿?) són els mitjans de comunicació i el futbol.

De zombies es parla hui, referint-se a la banca. Zombies en realitat, som els ciutadans que poblem estes terres del senyor.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s