Solituds


Fa una vesprada grisa, gotinya.

Vaig a gitar-me, sol.

Sol… sense tu.

Tu, on ets?

No veus la necessitat?

El silenci de la meua pell,

sense ser acariciada.

M’adormiré,

 acompanyat per la buidor serena de l’Univers.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s