Una entrada al dietari


Tinc el dietari un poc abandonat.

Aquests últims dies he reflexionat sobre l’amor i l’odi, una vegada més. He decidit que cal estimar  –amar— però no d’una manera a tota ultrança, almenys a les persones vives. A la resta dels sers vius, sí, amar-los intensament i amb molta gana. Estimar l’Univers em sembla necessari, als veïns vius, amb ser correctes i respectuosos, és suficient.

Els amors  a tota ultrança poden acabar amb odi a tota ultrança en els contextos en què ens movem. Hauríem de ser comprensius amb les circumstàncies dels altres, però ja està bé de rebre garrotades. Parlar allò que és justet i necessari, i prou!

Hui poden posar-te en els altars… demà poden baixar-te als inferns. Evitem-ho. Marquem una línia subtil en les nostres relacions personals. Ni indiferència ni admiració exagerades. Respecte i consideració, i prou. El tema també es podria enfocar entre la gràcia i desgràcia, que bascula sense saber exactament per què, en l’apreciació a les persones.

UN PAS ENDAVANT REVOLUCIONARI.

Chomsky em recordava ahir, en un vídeo subtitulat, que cal passar a l’acció amb el pensament personal  lliure. Ho va dir amb una  serenitat  molt meditada, amb un to de veu, en anglés, melodiós. El dia que desapareguen els  líders, va dir, el món començarà a ser un altre.

És curiós, als líders se’ls odia o se’ls ama. Aquest és el joc en la nostra societat. L’odi i l’amor als líders no distingeix entre el món dels vius i dels  morts.

Tot líder  es mou en un entrellaçat d’interessos socials o econòmics. Té un interès. Una societat de líders està movent el món en beneficis que exclouen a uns en favor d’altres.

Un líder que provoca en la massa indiferència no és un líder. Tenim líders en qualsevol grup humà: entre els amics, entre la faena, entre els veïns…. i no parlem d’entre els grups organitzats, aquestos són, l’ànima i raó de ser del grup.

Chomsky utilitza la paraula representant com a substitut de la de líder en les relacions socials, laborals i econòmiques. En una democràcia, diu, sol es necessita de representants que en qualsevol moment poden deixar de ser-ho. Així de clar i ras. Amb eixe pensament eliminaríem l’odi i l’amor en les relacions humanes representatives de grups ideològics, dic jo.

Però Chomsky s’esplaia amb moltes més coses. Cal seguir-lo. Ell sol es representa a ell mateix. Pensa per si mateix… i passa a l’acció en el seu context.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s