De controls i descontrols


Recorde que quan eixia en bicicleta amb els meus companys del club, al passar per algun camp d’arbres amb fruita, n’agafaven per a seguir pedalejant amb més força. N’agafàvem una o dues unitats, fora la varietat de fruita que fora. No n’agafàvem un cabàs o una bossa, no. Potser perquè no en teníem a l’abast, potser. Però mai no hem tornat al mateix lloc, amb un sac i vehicle adequat. Sempre hem deixat l’arbre carregat. De fet les fruites collides ens les menjàvem de seguideta. Gràcies als damnificats! Tard, ja ho se, però moltíssimes gràcies.

¿Què haguera passat si haguérem deixat els horts completament nets de fruites? De fet, amb les nostres robatoris, si les colles de ciclistes, hagueren segut contínues pels horts, dia darrere dia ¿al final no estarien els arbres  nets de fruita? De fet ens hem trobat moltes vegades amb fruiters sense fruita. M’alarme per moments…

Si en lloc de ciclista amateur haguera estat executiu de la ex-CAM en els anys 2003, 2004, 2005… fins a 2010, ¿ el meu comportament  –professional— quin hauria estat en la institució ?

Jo sóc professor, els meus robatoris sols s’han materialitzat en forma de fruita, i fora de l’horari escolar. Jo no he robat en horari laboral, no he tingut cap possibilitat, de fet no he tocat mai diners que no foren de la meua “propietat”. Pense si he tingut béns en les meues mans, aliens a mi…: no mai, sols alguna taronja o algun nespre.

Les meues responsabilitats  –professionals—  davant de la societat han estat en l’educació dels xiquets i xiquetes que han passat per la meua classe. El control que la societat ha establert amb el meu quefer ha estat diari mitjançant, els pares o tutors, inspecció educativa i direcció del centre escolar. El sistema ha funcionat, més bé o més mal, però ha funcionat. El 40% d’alumnes suspesos, que donen les estadístiques de fracàs escolar, és cert,  és una garantia que ens mostra que el sistema no és corrupte, i que no ha fet, fins a hui, un “maquillatge” del percentatge del fracàs escolar. Un fracàs que no és un escàndol, sinó, la rigorositat del sistema que estem utilitzant per avaluar els coneixements i destreses de l’alumnat. I que dadascú interprete  els resultats com cregue convenient.

Tot açò que acabe de enllestir, d’una tironada, ha estat provocat per l’acertada descripció que acabe de llegir al “diario Información”  sobre la ex quarta caixa d’estalvis d’Espanya. ¿Què ha fallat per a què una institució més que centenària se n’haja anat en orris?…  ¿On són les responsabilitats?… ¿On són els responsables?… ¿On són els controls?… ¿Qui es responsabilitza dels controls?… ¿Qui s’ha beneficiat del descontrol?… ¿Qui es responsabilitza de l’estat de la situació?… ¿Per què el Codi Penal no té previst les causes que han provocat el forat econòmic de la CAM? ¿Per què…?

2 Comments Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    Els Per quès que cites són del més important (per a mi) del teu post. Hi ha resposta? Segur, però no està al nostre abast.

    Per què el Banc d’Espanya no va intervenir abans de que la pilota es fes tan gran? Per què ha tornat a passar alguna cosa similar amb el Banc de València?

    És allò de “si no quieres caldo…, dos tazas”.

    Amb la corrupció a les institucions bancàries i en els estaments polítics estem veient que en aquest país hi ha moltes coses a canviar. El que passa, és que no sembla que PSOE, ni PP tinguin gaire pressa a posar-hi remei de manera dràstica.

    1. gaspar escrigué:

      Gràcies Tomàs.
      Els perqués són senzills de resoldre. Quan aquest matí he escrit el text estava indignat. Encara no havia desdejunat bé.
      Ara, ja de nit, tenint el sucre en sang a nivell alt, enfocaria la indignació d’altra manera: Tot el què ha passat, ha passat, perquè les condicions ho permetien. Teníem barra lliure financera. La població, ara indignada, vivia feliç durant els anys anteriors a l’esclat immobiliari, a l’esclat social i a l’atur. Pensàvem que el miracle econòmic (trampós) espanyol era exponencial, cap a l’infinit. Vam confondre el “carpe diem” amb la burrera i la borratxera.
      Ara hem despertat de la trampa i dels tramposos. Et recomane aquest article de Joan F. Mira: http://www.joanfmira.info/articles/index.php?id=328.
      Una abraçada.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s