Jordiet i Mercats.


Fa molt i molt de temps, el poble d’ Hispània era devastat per un monstre ferotge i terrible, al qual anomenaven Mercats, que podia caminar, volar i nadar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

Mercats era l’estrall dels hipotecats, dels treballadors i comerciants, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants d’ Hispània van pensar en donar al drac Mercats, cada dia de menjar a una persona hipotecada, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d’una llarga discussió, els vilatans  d’Hispània van decidir sortejar cada dia qui seria el ciutadà  que aniria a parar a l’estomac del drac Mercats. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l’abominable bèstia se’n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s’oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d’anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la princeseta es dirigia cap al cau del monstre, uns jóvens cavallers, amb unes brillants armadures , muntats sobre uns cavalls blancs, la donzelleta se’ls mirà i els advertí:

– Fugiu! fugiu ràpidament d’aquí! nobles cavallers, si vos quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només vos veja vos devorarà.

Els jóvens cavallers, se la miraren i li contestaren:

– No patiu jove donzella. Si som aquí es perquè hi hem vingut expressament. Hem vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d’aquesta fera transnacional.

No van tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l’horror de la princesa i els gojos dels cavallers. Va començar una intensa però breu lluita, fins que els cavallers li  clavaren unes bones estocades amb les seva llances, que van deixar malferida a la terrible bèstia . De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament una pau a l’Hispània que va fer possible un redreçament, on tots els  Mercats d’arreu del món  van tornar a col·laborar amb els comerciants  i hipotecats del regne.  No van haver roses per a la princesa , que sana i estàlvia va abandonar reialesa per compartir la seua vida amb un cavaller de l’expedició anomenat Jordiet.

Nota: Aquest conte és una adaptació quasi literal de la Llegenda de Sant Jordi.

4 Comments Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    Malauradament és només un conte. Ara bé, has estat molt bé en pensar en l’adaptació i en la manera d’explicar-la.

    No hi ha Jordiets a Europa.

    1. gaspar escrigué:

      Gràcies Tomàs. Sí sols és un conte…
      Una abraçada, bon diumenge.

  2. Pons escrigué:

    A la realitat la fera ja s’ha fotut un munt de cavallers i princeses i sembla que encara té gana

    1. gaspar escrigué:

      Sí, però la fera no podrà devorar tothom… moriria també. ¿Quanta carn fresca estem disposats a subministrar-li?
      Agraït!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s