Indignat amb nosaltres

Ahir vaig haver d’anar a València per qüestions mèdiques rutinàries.  Hui quan he tornat a la meua faena, m’he trobat la classe on habitualment treballe  amb els meus alumnes, amb desperfectes intencionats: la llibreria d’aula desordenada i amb brutícia, els radiadors sense els tapons que regulen l’aigua, una taula de l’alumne amb un torniol cargolat per a fer malbé al qui s’asseu … Treballe en un lloc on pots trobar-te el millor i el pitjor de la societat, això no és cap novetat. Però per què destrossar i fer malbé allò que no és nostre? Es suposa que l’alumnat no ha estat mai sol a classe. Sempre són amb un professor. Quan, com i per què de l’actitud incívica?

El cap de setmana passat, per la nit, uns adolescents, ara en la zona que jo residisc , ens van regalar, en el lloc de la celebració, tot un sortit de botelles de diferents begudes, bosses de plàstics de tots els colors i mides, vomitades i altres deposicions que, vam descobrir al matí següent, els que ens permetem un horari diürn els dies festius.

Considere que la crisi econòmica no forma part de les nostres consciències. Vivim, encara, la borratxera del tot gratis i que la festa continue.

Podem divertir-nos d’altres maneres, amb altres actituds? Tant mal ho fem a l’escola o a casa que, els nostres fills o alumnes, no saben dipositar en les papereres, tot allò que ha d’anar a elles? Podem permetre’ns la continuïtat de la festa perpètua?

Demà és festa, el dotze d’octubre, de què va això? Què celebrem Déu meu?

Ens han canviat la Constitució, la que era Sagrada, en qüestió de vint-i-quatre hores. Mig país sense faena i, demà festa. Sols falta que férem una traca o un castell de focs d’artifici, amb un préstec de la CAM.

No són els xiquets adolescents, són els  vividors, adults, que, han establert un sistema, amb èxit, d’estupidesa ciutadana que cal explicar i denunciar.