Un matí, un poema.


El llit , amb la girada feta,

és altre, amb el teu camisó.

Plegadet a sota del coixí em trasbalsa.

Blanc i amb bordats, de cotó lleuger.

Una crida descarada i viva als meus ulls.

Ja em sent ple de tu.

Et conec? On ets, estimada?

Espere la nit amb deler,

sense límits: tot ho vull.

Em sent trasbalsat

pels abraços  que vindran.

One Comment Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    Diuen que “qui espera, desespera”. I en aquest cas en que s’espera amb deler, doncs encara més.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s