2011 Salut.

on

2011. Encara rep la nòmina mensual com a funcionari de la Generalitat Valenciana. La crisi econòmica esclata a les esquenes de les classes socials més humils. La macroeconomia cita xifres  milionàries de deutes dels Estats Sobirans de l’Europa del sud. Dels deutes dels particulars, no es parla tant. El 2008 es va despertar del somni de la societat de consum més alienada que ha existit en aquests últims 50 anys. Som a setembre del 2011, s’espera la tardor i l’hivern astronòmic  sense matisos.

Cada dia sembla que es confirma la fi d’un cicle històric-econòmic, per a les classes més humils. No sé si elles són conscients de la fi de model i de temps.

El progrés i “el desarrollo”  que estava en boca de tothom ja no l’anomena ningú. Ara es parla d’un progrés sostenible. Eufemismes. Un i l’altre.

Per primera vegada, en democràcia, hem pogut llegir els béns que declaren els nostres representants a Madrid. Estan empenyats en propietats immobiliàries. Els pares de la pàtria, estan hipotecats. Han comprat sense tenir. Confiaven en la propaganda immobiliària. Els nostres representants desitjaven casa per a viure, a ser possible dues.

Som un país de propietaris que no poden pagar la seua hipoteca, per una raó o per altra. Ens sobren cases, ningú en vol, ara. I sols sabem construir-ne, on siga:  en pla, en muntanya o vora mar. És alarmant, allò que consideràvem , fa pocs anys, riquesa, ara és empobriment i desolació.

Al meu poble, en les últimes (i, en totes) festes d’estiu encara s’han llançat coets i petards, per a recordar al veïnat l’alegria de la festa. Que la festa no pot parar. L’IBI i altres impostos locals i estatals, moltes famílies tenen problemes per a poder abonar en la data estipulada.

Són les classes més humils les que participen en aquestes festes…Volen i necessiten fastuositat, trons i molta llum en forma de bombeta  multicolor.

Ens espera Nadal:  enllumenarem els carrers, mentre moltíssima gent visitarà Càritas per a poder alimentar-se amb dignitat. Tot passarà i tots passarem contemplant l’espectacle.

Seguim consumim i endeutant-nos. Sense cases en propietat, vehicles particulars i celebracions d’aniversaris, de noces, de 25’s anys de qualsevol estupidesa, no sabem viure. Ah! i tot regat amb alcohol i pólvora subvencionada.

Salut.

One Comment Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    Salut i que la festa no manqui!

    No em crec la declaració patrimonial que han publicat senadors i diputats. Penso que han posat als seu nom els deutes i a nom d’altres les possessions i els bens.

    Tens raó en el sentit de que tant o més preocupant que el deute públic és l’alt nivell d’endeutament privat, que amb la crisi ha portat a molta gent a tenir que prescindir del pis que amb tants sacrificis havien comprat o bé a convertir-se en esclaus de l’hipoteca que es deu.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s