Elegia de Philip Roth


Acabe de rellegir Elegia de Philip Roth. La novel·leta m’arribà a l’ànima. Ara i abans. A més, és un novel·la que no té fi. Ahir vaig acabar de rellegir-la i m’obligà, a començar-la altra vegada, per necessitat i urgència. Algú va dir que per a determinar si una obra mestra ho és, cal començar-la  per qualsevol capítol, i comprovaràs que quedes instal·lat en la lectura atraient. A Elegia açò passa, a més sense possibilitat d’acabar-la mai.

Hem de tenir en compte que estem parlant de gustos de  gent marginal, ho així ho he entès en l’entrevista que li han fet hui a Quim Monzó a  Ara.  Marginal sí, és la literatura hui, i supose que, també ho som els que en llegim.

És Philip Roth un marginal? No ho havia pensat. Ho és de marginal la seua obra? Ho és Quim Monzó? Ho sóc jo com a lector amb aquests  gustos i interessos en el món dels mass media? (Quim Monzó m’ha obligat a preguntar-me aquestes coses).

Si tens més de cinquanta anys et recomane Elegia (si de cas no l’has llegida), segur que comprendràs què es ser un ser que lluita i tracta de tu  la mort  –mentre t’acompanya.  Si no els tens et diré que es tracta de literatura.

Demà serà Sant Jaume, festes al meu poble. La 58a. meua.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s