I després del 22 de maig què?


Una volta passada la jornada electoral del 22 de maig, els mitjans de comunicació tornen a prestar atenció a la dinàmica dels partits polítics en el seu quefer com si res haguera passat estos últims dos mesos.

 La població que és al marge de les organitzacions polítiques, continuen entre l’apatia i preocupació, i entre els ànims vigorosos  de l’spanishrevolution i  democraciarealya.

Els mitjans de comunicació de masses  comencen a tractar als voluntariosos de l’spanishrevolution  i als  de democraciarealya  com a grups en autoextinció natural. És normal que així ho visquen. La seua continuïtat depèn de  la dinàmica, ideologia  i premsa sumissa.  

Una democràcia de qualitat necessita uns mitjans d’informació objectius i independents. Cosa indispensable en una democràcia de qualitat, com dic. Impensable i impossible hui. Les grans empreses són afavorides pel sistema, per tant la premsa de masses, tota, necessita de la supervivència del model actual  de democràcia corrupta o de baixa intensitat.

En un primer moment es va catalogar, des de la premsa i mitjans sumissos, als seguidors del 15M, de nolesvotes, de democraciarealya i de l’spanishrevolution entre altres, com púbers passant el xarampió. Més tard, gràcies a les imatges, van reconèixer allò obvi: que el moviment no diferenciava edats. Una massa espontània començava a moure’s contra la injustícia en general, però sense exigir-la expressament. El malestar va anar creixen i els mitjans van tenir que acabar contant el què tota la població veia al carrer.

A parit de 22 de maig els nous electes en Ajuntaments i Autonomies semblen sords al nou moviment que encara és a les places. La desorientació comença a manifestar-se. El moviment  “revolucionari” no interessa al sistema actual. Les conspiracions s’han posat en marxa per tal de desorientar i malfiar la força del descontent.

Som en un moment crític: els polítics nostres segueixen  amb les mateixes formes i maneres de sempre, no aprenen ni volen escoltar la remor  del descontent. Tot continua igual. Són sords a la veu del canvi.

Una democràcia real, l’única,  necessita hui l’adjectiu, ja que de la que estem proveïts, les mancances són cridaneres i alarmants.

El lema va ser (abans de les eleccions) ni PSOE ni PP ni CiU. Però no ha estat així. Continuen fent i desfent, amb el suport de la població, sí. El sistema és rígid i les inèrcies continuen com si res haguera passat.

El moviment pacífic  de les protestes l’entenen, els polítics, com suportable i inofensiu. Estan afavorint el naixement  d’altres tipus de protestes…

One Comment Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    A Barcelona s’estan movent moltes coses. No sé però en quina direcció. Hi ha moltes demandes, moltes queixes i moltes propostes.

    Segurament hi ha un fil conductor que coneixen més els que hi estan més ficats que jo en els temes en profunditat.

    Avui mateix hi ha hagut una manifestació a la plaça sant Jaume que era temàtica, avui el lema era sobre les no retallades a les Universitats.

    Per contra, en el telenotícies d’aquesta nit acaben de dir que a la Sanitat li tocarà una retallada del 9%.

    No ho sé, encara hi ha massa fronts oberts i una mica de confusió. Els uns van fent camí, però els polítics corren més i sembla que en una altra direcció.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s