Una jubilació necessària per a mi.


Li pegue una volta més al tema del fracàs escolar. Acabe de llegir un article d’ Antonio Argandoña , que no conec de res. Es planteja el problema dels universitaris, quan entren al món de l’empresa. Afirma entre altres coses: ” En todo caso, los alumnos que ahora llegan al parvulario son individualistas (a pesar de las redes sociales), emotivistas (se dejan llevar por las emociones más que por la razón), hedonistas (si la clase no es un juego, no hay quien los aguante), buscan protección (algo que los padres prodigan ahora, sobre todo frente a la escuela) y compensaciones inmediatas (eso de estudiar para el día de mañana, aunque sea al final del trimestre, no está en su radar mental). Y lo peor del caso es que, después de un 30% de fracaso escolar, al salir de la universidad, muchos de ellos siguen con esas mismas características”. Ell ho veu sota la mirada de professor universitari. Analitza molt bé, al meu entendre, la vida de l’universitari de hui, i l’home, que deixa de ser-ho a l’entrar al món del treball empresarial.

Al professorat valencià, amb un fracàs escolar del 40%, en educació secundària obligatòria, se li ha suggerit que modifique el seu treball amb un anomenat pla de millora per a reduir el percentatge de fracàs escolar. Evidentment no s’han dit les coses tan clares com jo les plantege. Però l’objectiu és descaradament aquest.

La proposta és:  admetem que amb uns xiquets amb les característiques que enumera el professor Argandoña poca cosa es pot millorar. La societat que s’ha generat en estos últims anys dóna de sí, allò que comprovem en el nostre devenir cada dia, en qualsevol àmbit, i es podria resumir així: on anem de vacances? O, on juguem? També així: quin avorriment!

Done classe a un curs de tercer d’ESO que han heretat, de forma  consuetudinària, que mai tenen deures per a fer, que no cal preparar les assignatures, ni els temes ni res. Que en deu minuts abans en tenen prou. Que no necessiten comprar-se llibres de lectura. Per a què? Que assisteixen a l’institut quan volen. Que se’n van de vacances en períodes escolars lectius… Tots ben alimentats i nutrits, ben vestits, amb telèfons mòbils… però sense llapis ni llibreta. La llibreta he aconseguit que alguns se la compren, el llapis ha estat impossible. A qui se li ocurrix escriure en llapis? Compartim l’aula, però ens separa la realitat.

Però siguem justos, tenim un altre 40% de la població que no fracassa: estudia i treballa. D’ells depenem, suposant que el sistema es mantinga i no es trenque. Ajudem-los i afavorim-los.

L’altre 20% és inclassificable. Es manté en silenci en el seu joc. Respectem-los.

Per tant el problema escolar, al meu entendre, és social, els professors com jo, no vivim la realitat dels joves que juguen a jocs com els què pots veure a continuació:


L’escola oficial i acadèmica no reflexa allò que hi ha fora:

Vivim distintes i distants realitats. Quan parlem de millorar els resultats escolars, sabem i coneixem de qui i de què parlem?

2 Comments Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    En alguna ocasió ja t’he comentat que ser professor ha de ser molt i molt complicat.
    Fa 50 anys el professorat segurament havia de lluitar contra la ignorància i contra la manca d’hàbits de la població juvenil. Ara en canvi, superat tot això, la lluita se centra en el que dius i en el que senyala el professor Argandoña.
    Fa molta més ràbia ja que aquestes generacions són privilegiades quant a la possibilitat d’accés a l’educació, a no haver de posar-se a treballar a edats tant joves com segurament els va tocar fer-ho als seus avis i en canvi una part d’aquests no valoren gens tot això. Senzillament no els importa res. O això sembla.
    Val a dir que de vegades el Sistema tampoc ha ajudat amb els seus plans educatius canviants i erràtics.

    1. gaspar escrigué:

      Hola Tomàs.
      Gràcies pel comentari. El món de l’educació i de l’ensenyament té molts fronts oberts.
      A veure si no ens perdem en aquest terratrèmol d’inicis de segle!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s