Islàndia no és pirata


Hauríem de seguir cada dia el que allí està passant. Sembla que s’han organitzat i han dit prou.  L’anomenada classe política, o eixa gent que viu de la política, l’han feta dimitir dels seus càrrecs i dels corresponents sous. Tota una revolució duta a terme pels islandesos d’a peu.

Quan podrem decidir nosaltres el nostre futur?

Ja no trobe ninguna diferència entre la lliga professional dels clubs de primera divisió de futbol i els grans partits polítics. Les dues institucions tenen un amo que decideix, per milers o per milions, de socis o ciutadans. Parle d’Espanya. De València no dic res;  la ironia,la burla, la broma i la mala llet de nosaltres em fa por. Els valencians ens ho prenem tot a broma? A vegades pense que no tenim gent seriosa perquè quan algú intenta fer alguna cosa el ridiculitzen els saberuts de torn.

Torne al futbol: un soci ho és perquè ho vol, allà ell. Però un ciutadà hauria de ser una altra cosa. A Islàndia sembla que ho saben. La cultura democràtica es practica. Els islandesos són pocs i els perjudicats per la crisi econòmica són majoria. La majoria ha decidit sobre la minoria poderosa.

Nosaltres perdem el temps desqualificant-nos o ridiculitzant-nos. Hauríem de passar pàgina i fer fora als vividors de la política. Podem començar pels Ajuntaments, com si fórem una xicoteta Islàndia.

A Islàndia han canviat la Constitució per poder tornar el poder als legítims propietaris.

Ja sé que ací es pensa que tots estem  on som per a beneficiar-nos de la nostra posició. I si no es pensa ens ho sembla. Si és així, com a mínim podem exigir sistemes de controls als que decideixen per nosaltres. Per començar podem exigir que es desprofessionalitze la cosa política. Que regidors, alcalde inclós, treballen pel seu poble per la cara, sense pecúnia.

Per mi serà una vergonya que, una vegada més, el primer acord del nou Consistori,d’ací uns mesos, siga aprovar els sous que es repartiran durant quatre anys, a mode de botí, després de guanyar la  batalla electoral.

Pirates.

PS/El cas d’Islàndia “vist” per El Pais del 4 d’abril de 2011. Si es descuiden deixen passar un any, o més, per a veure si ens oblidàvem dels ciutadans que han fet fora als polítics i als banquers del seu país. Una altra societat és possible.

One Comment Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    La veritat és que he perdut la pista del que passa ara a Islàndia. Gràcies al teu post he sabut el de la seva “revolució”.

    Soc de l’opinió que el que va passar a Islàndia va ser culpa de tots ells. Crec que vivien dins una urna de vidre i creien que la resta del món anava errat. També pensaven que mai necessitarien l’ajuda d’Europa.

    Ara, potser han après que també posen passar sense segons quins ajuts d’Europa, però que per fer-ho el primer que cal és que canviïn ells mateixos i les seves institucions.

    Nosaltres no ho farem. Massa divisió, massa interessos de curta volada, massa mediocritat en la classe política i una societat massa adormida malgrat tot el que passa.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s