Esperança

on

Dues adolescents, enmig del temporal, servint-se de la seua imaginació i les destreses de les seues àgils mans, han dibuixat un immens cor en la platja, pedreta a pedreta.

Un dibuix amb la silueta d’un cor, el d’elles, gran i jove, a l’abast de l’onatge cruel i brut d’algues velles.

Dins de la silueta apunt de bategar, un missatge amb paraules fetes de diminutes pedretes: te amo.

Ahir vaig contemplar la creació de les  adolescents amadores alienes al s temporals dels adults. Han passat vint-i-quatre hores i el temporal respecta les intencions de les jóvens.  

Pots veure com resisteix l’esperança, en forma de bells traçats, fets des de l’única puresa humana possible.

One Comment Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    Hi ha coses que amb el temps es curen. La pena és que també hi ha coses que amb el temps es perden o s’obliden.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s