1967


 Recorde al jove que escoltava esbalaït aquesta música, mentre s’apegava amb deler, a un cos que se’n fugia, ara sí i ara no, en aquelles nits d’estiu i d’hiver. Les mans anaven ací i allà…:

Tot un món de possibilitats es despertava. La sensualitat espentava la timidesa. Aquella música i aquell jove anaven de la mà de la il·lusió.
Han passsat molts anys i encara s’emociona… Ara és, un iaio i un jove, alhora.

2 Comments Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    Hola Gaspar.

    Fantàstica cançó. Recordo que nosaltres la varem conèixer com “Con su blanca palidez”, en castellà. Ni en anglès, ni en català.

    Bons moments s’associen a aquesta cançó, moment en companyia i moments en solitud.

  2. gaspar escrigué:

    Sembla que fou ahir, no? L’ahir com instant de puresa. Els instants de l’ara són d’altra mena.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s