Pletòric

on

El poeta demana pas.

L’ànima blanca t’ha cridat des de la puresa de les darreres llums de la vesprada.

Sempre trobaràs la pau que portes al teu voltant.

Des d’una branca ha esclatat la teua neta mirada.

Des de tres punts t’ha enamorat en un únic  instant.

Un capoll i una flor fan el món rodolar.

One Comment Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    El poeta no hauria de demanar pas, l’hauria de trobar franc.

    Que faríem sense les ànimes blanques. Per escasses són preuades i les hem de protegir, ni que siguin producte de la imaginació del poeta.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s