A la senzillesa.


Feia temps que volia parlar del pa. Sí, del pa de tota la vida. Del pa que ens acompanya en els esmorzars, dinars, berenars i sopars. O que ens va acompanyar, en la nostra adolescència i joventut, quan no sabíem que hi érem. Ara, a la fi de la maduresa (?) un se’n recorda d’un pa en extinció: el candeal  i l’assaonat.

No sabria citar el què va dir que : som allò que mengem, o també el què hem menjat  –alguns  això que van deixar de menjar.  Aquest homenatge  és,  a la senzillesa d’una obra mestra que em va acompanyar des de ben xicotets: el pa assaonat i el candeal.

Si les generacions són a vegades difícils de marcar temporalment en un calendari, la generació que es va alimentar, bàsicament, de tallades de pa assaonat blanc i de farina de qualitat, ara ja no poden fer-ho. O siga, que la dita generació ha estat barrada en el temps històric. En altres paraules, ja no són d’aquest món.

On trobar eixe pa? En la nostra memòria …  però,  encara   –gràcies als  déus—  el podem trobar. I d’alta qualitat, i, amb els processos tradicionals en la  seua elaboració. A més de respectar el procés natural de fermentació i cocció, te’l  pots  mirar amb la bellesa que tenen els productes fets amb respecte i amor. Sí amor: aquest pa se’ns presenta cuit al punt, bell i amb el color característic. A més fet per algú que sempre ha de gojar de idèntic humor: cada dia el pa que amassa  al fenyedor és idèntic al del dia anterior, en aspecte, en sabor, en humitat, duresa. etc. A més la venedora, que te’l serveix sempre et somriurà i et tractarà com un ser estimat.

Pot semblar  publicitat (o propaganda) el què acabe d’explicar-te, però no ho és. Jo el compre dia sí,  dia no. És pa assaonat de tota la vida.

Gràcies.

2 Comments Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    Tens tota la raó. Al pa no sempre li hem sabut donar la importància que ha tingut, té i m’agradaria pensar, tindrà.

    Des de fa uns mesos, a casa ens fem el pa. Varem començar amb dubtes i proves. Ara, hem après a treballar-lo i mengem pa fet a casa. Treballem amb farines de bona qualitat i fins i tot algunes de molt antigues com el Kamut i ja sabem fer diversos tipus de pa.

    Jo soc molt panarra.

    Hi ha una dita que diu: No sempre està el forn per a pa assaonat (no siempre está el horno para bollos).

  2. gaspar escrigué:

    Hola Tomàs, sí, tens raó: no està el forn per a pa assaonat. Aquest tipus de pa necessita una alta temperatura per a ser cuit de forma adequada i, a més, constant.
    Jo sempre he dessitjar tenir un fornet “especial per a coure pa”. He d’aprendre a amassar-lo, deixar-lo reposar…i coure’l. Tota una art creativa.(En aquestos moments històrics, no ens vendria mal aprendre…pel què pot passar…)
    Gràcies.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s