Apunts d’una vesprada de sol de novembre


Aquesta vesprada he passejat, amb la meua nova càmera de fotos, pel port de la Vila. La mirada era la de l’ara, que tenia enfront, i la de l’ahir, que habita en la memòria viscuda.

La mort del moll, com diem nosaltres, va començar, quan van deixar de traginar exclusivament els mariners i pescadors per la rada, entre el moll gran i el xicotet. La concessió del Club Nàutic significà l’avís del que venia per davant: compartir unes aigües estretes, on els patrons de les barques de pesca no estaven acostumats a trobar impediments en la maniobra d’amarratge al moll gran. El nombre de barques era molt important, recorde fileres de fins a deu barques emparellades cap el centre de la rada.

Al moll gran sols podies trobar, amarrades, barques de pesca. La passejadora que anava a l’illa, des de Benidorm, amarrava a l’espigó xicotet, amb l’amarre de proa en qualsevol de les anelles del port xicotet i el de popa fondejat cap a fora. D’aquesta manera amarraven altres barques de pesca i llaguts, la falta de profunditat de les aigües impedia amarrar com sempre s’ha fet al moll gran.

 La vinguda del port esportiu significà repartir les aigües per a usos esportius i per a usos tradicionals: els primers a ponent i cap el moll xicotet, els segons cap a llevant i al moll gran. L’ anomenat “progrés” va omplir el moll de llanxes i velers ben ordenats . Bots i botets de pesca no professional també s’incorporaren al Club Nàutic.

El moll gran va tindre que créixer, en dues ocasions, per la gran quantitat de barques de pesca que tenia el moll de la Vila, tant en llargària –ara s’amarra fins al mateix far de l’espigó— com en altitud del mur , per protecció dels temporals de llevant.

 Hui he vist poques barques que tornaven després de pescar tot el dia. Amarren fins a la mateixa punta de l’espigó. A mitjan moll, una barca de ferro espera el desguàs . A partir d’ella una immensa passejadora i altra més xicoteta, després un artilugi, rar i en forma de vaixell, que subministra i enllaça la piscifactoria situada a llevant de la bocana del port. Les barques del trasmall blandegen enfront de les casetes dels armadors.

L’entrada al moll gran està controlada per un guàrdia de seguretat i multitud de gats. Abans hi era l’antiga llotja, on a viva veu, es subhastava el peix acabat de pescar, a la baixa, hui i ahir, i des de temps immemorial.

 He vist barques velles i gent vella d’un món que s’apaga. Els amos i senyors de la mar s’han arraconat a la vora de la llotja i del sortidor del gasoil. Al meu entendre són la mostra vivent de la incapacitat d’organitzar-se per a sobreviure al futur que fa massa anys que ha arribat.

3 Comments Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    M’has recordat el port de Barcelona de quan jo era petit. També en aquí s’hi podia anar a la llotja a veure arribar les basques, encuriosir-se amb els peixos i mullar-se els peus. Hi havia (i encara hi ha) un petit far, que portava a casa les barques de pesca en els mals dies.

    Ara, els ports esportius, les constants reformes del port, l’arranjament del barri pesquer de la Barceloneta i el turistes (més de dos milions de turistes arriben i surten a l’any d’aquest port), han arraconat els vells pescadors.

    Solament unes quantes barques mantenen la tradició d’un modus de vida dur i abnegat.

    Ja veus els paral•lelismes. Segurament n’hi ha molts més arreu. En aquí, en algunes coses, el futur ens ha passat pel sobre.

    El que no has penjat són les fotos que vares fer, oi?

    1. gaspar escrigué:

      Hola Tomàs.
      L’anomenat progrés ha d’haver escombrat tots els ports pesquers de la mediterrània de manera semblant, sí.
      Les fotos vaig a preparar-les i les penjaré. Moltes gràcies pel comentari.
      Vaig a “treballar” les fotos.

      1. Tomàs escrigué:

        Ja he vist les fotos. Estan molt bé, s’adiuen molt bé amb el contingut del post.

        La que duu per títol “esperant el desguàs…”, sembla que l’avi que es mira la barca estigui mirant cap el passat…potser era pescador i imagina aquelles matinades de mar brava.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s