Sobre el cinisme


Si diguera que Sílvio Berlusconi és un exemple del nou cinisme –no confongueu amb el cinisme de Diògenes, el del barril, ni amb el cinisme de Maquiavel—  la cosa no tendrà cap importància. Si diguera,  que Tony Blair, també és un bon exemple del  cinisme contemporani, la cosa tampoc té cap valor. “Lo mismo puede decirse de los políticos, comunicadores y partidos adeptos al más rancio conservadurismo hispano, esos que se proclaman defensores de los trabajadores, las políticas progresistas o las cívicas libertades. Unos y otros revelan que el cinismo no es ya una actitud minoritaria más, sino un auténtico mundo de vida normalizado por cualesquiera sujetos en todos los estratos sociales, de los gobiernos a los ayuntamientos pasando por empresas, iglesias, universidades y sindicatos.” Aquestes paraules aterradores són d’ Albert Chillón i  de Lluís Duch. Em venen molt bé perquè en un post recent vaig  proposar, ingènuament, que caldria gaudir d’un únic lloc de treball per a tota i cada una de les persones que en tenen…. El meu error va ser  citar persones properes, i realment, no culpables de l’atur a Espanya, com a exemples del neoliberalisme que ens amera en les nostres vides… Però clar, no vaig citar cap persona poderosa, sinó tot el contrari, persones que són al nostre abast.

 La qüestió és que un lector ofés i anònim em diu, entre altres coses, que sóc un cínic, a propòsit del meu escrit.  Agraïsc el comentari, perquè els dos autors citats també manifesten que : Una genuina endemia que hoy tienden a compartir dirigentes y dirigidos, dominantes y subalternos, cómplices todos de un sistema de poder que –a diferencia del cinismo maquiavélico– subvierte la misma razón de Estado. Y que se vale de poderosas mediaciones tecnológicas y comunicativas para resultar fascinante incluso: un fascinismo de nuevo cuño…risueña metástasis que corroe el patrimonio material y cultural de todos”,  i, m’ha fet reflexionar sobre el meu punt de vista. Jo m’ hi imaginava  en conill dins del barril, el del primer cínic, mentre escrivia el post. L’amable lector, ofés i anònim, no entra en el fons de l’assumpte que vaig plantejar.

 Gràcies.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s