Vargas Llosa i el Català.


 

Antoni Puigerd ha publicat hui a La Vanguardia  Catalunya y Vargas Llosa , on  ens recorda, el gran paper i favor, que ens ofereix el premi Nobel, en publicar Lletra de baralla per Tirant lo Blanc. Hauríem d’alegrar-nos, per  la possibilitat, de traure-li suc al premi i al premiat. Una obra, la de Martorell, que  va ser estudiada i lloada pel recent Nobel  en llengua  espanyola.

 Altra cosa és la ideologia de Vargas Llosa, l’etiqueta, els actes i el seu punt de vista del món.

Aquest últim paràgraf es deu  que també he llegit hui l’entrada del bloc de Toni Cucarella Nobel anticatalà , on  es retrata on Vargas Llosa, que “menysprea profundament la llengua i la literatura catalanes”.

La nostra circumstància, en el món   –hui i ara—  ens fa manifestar-nos com Antoni Puigverd o com ho fa Antoni Cucarella, o, com jo mateix. Ells dos són savis, jo, els seguisc com bonament puc.

El savi transnacionalment  valorat és Vargas Llosa. Si Vargas Llosa té dos components:  la seua obra literària, i ell mateix, des del seu estudi   –que envege—   de cristall de Nova York, jo em quede amb el primer.

 Els enemics moltes vegades són en la nostra consciència. I si ho són, de veres, no podem fer res per a què deixen de ser-ho. De l’enemic declarat, sols podem esperar  que canvie d’actitud, o passar olímpicament d’ell.  Acusant-lo no anem a cap lloc, la atmosfera es fa més irrespirable i més desagradable. Sols podem convèncer el què vol escoltar i sap respectar l’altre.

Si hui encara parlem de la llengua i la literatura catalanes, en català   –en aquest món  nostre— crec , que li ho devem a persones com Sanchis Guarner, Enric Valor… o Escola Valenciana, que van fer, uns i, fan altres, cada dia, des de l’acció constant i respectuosa… per a sumar. I si pot ser amb un somriure, millor.

Amb gratitud.

2 Comments Add yours

  1. Tomàs escrigué:

    Un post molt interessant.

    El meu intel•lecte (pobret!) em diu que tens raó, que hem de saber i a la vegada voler –en el sentit de fer un exercici de voluntat- separar la persona de l’autor o autora.

    Vargas Llosa va tenir, sobretot als anys 70 una profunda relació amb Catalunya, la té i potser la seguirà tenint. Ha tingut i té molta relació amb moltes persones del país, algunes d’elles catalanistes, i malgrat això (crec) no ha arribat a copsar alguns dels sentiments que en aquí s’hi couen.

    Entenc que ell és lliure de pensar i de sentir el que vulgui i també d’escriure i de comentar el que vulgui, per suposat.

    Sé que teniu raó, que és més intel•ligent sumar que no pas restar, integrar que no pas apartar, tolerar que no pas discriminar. Ara bé, una part de mi –una part interna, una part que em parla- em diu que el mateix li podríem demanar a ell, no?

    Hi ha una part de mi que pensa així, malgrat entenc l’altra manera de pensar.

    Crec que tens raó, però, des del respecte, et dic que a estones em costa…

  2. gaspar escrigué:

    Hola.
    El que ho té molt clar és Toni Cucarella (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/179699). No dubta. De retruc, m’ha assabentat sobre Antoni Puigverd, ideòleg.
    Agraït.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s