El cambrer de Benilloba


Aquesta entrada  m’ha fet reflexionar al voltant dels quatre milions d’aturats d’Espanya.

Algú assisteix a unes Jornades, on professors i tècnics les imparteixen. L’entrada-dietari, especifica que un  arqueòleg municipal i professor universitari d’Elda és un dels ponents de les Jornades, que supose que no les impartirà de bades. Al meu poble, crec recordar, l’arqueòleg municipal també és professor d’Universitat. Jo mateix tinc un alumne, portem tres dies de classe, que pel matí assisteix a les classes d’un cicle formatiu de grau mitjà, per la vesprada treballa en l’empresa de son pare, i al mateix temps, cobra l’ajut de l’Estat per als desocupats. També tinc un company que a més de professor, és regidor, i a més a més, es presenta voluntari per a formar part de tribunals d’oposicions  de qualsevol mena. És un defensor de la classe treballadora, o així ho especifiquen les sigles  el seu partit polític.

La duplicitat de càrrecs en una mateixa persona a l’hora de cobrar de l’erari públic signifiquen dues nòmines. Algú gaudirà  tres o quatre càrrecs amb les corresponents nòmines, amb  un mateix DNI? Pense que sí.

El fet de l’article citat m’ha portat a reflexionar sobre l’únic personatge amb decòrum de la història citada, i la meua ampliació: el cambrer de Benilloba.

El neoliberalisme no és una entelèquia, el podem trobar a la vora de la nostra tauleta del restaurant: té cara i ulls.

Totes les persones que especifique i senyale, són dignes, i mereixen el meu respecte. Sols demane una reflexió al voltant dels digníssims cambrers de tantes Benillobes   —per cert,  excel.lent  lingüista el nostre—   i dels aturats vertaders, que supose n’hauran.

Del món privat, de l’empresa privada no he esmentat cap cosa…ho he fet de passada i marginalment.

Llance un proposta: una persona, un lloc de treball,  un sou. Això no lleva que es pot treballar per amor a l’art, si és que de veritat se l’estima. Que l’arqueòleg exercisca d’arqueòleg, el professor de professor,el cambrer de cambrer,el jubilat de jubilat, el polític…. ah! el polític!… què fem amb aquestos pluriocupats?  Si esperem d’ells solucions amb decorum, apanyats anem. Però podem començar amb nosaltres, ¿passem a l’acció? Per decòrum, per honestedat… o no ens importen,  els quatre milions d’aturats?

One Comment Add yours

  1. trt2009 escrigué:

    Ho entenc perfectament i n’estic sensibilitzat al respecte.

    Jo també conec casos similars als que apuntes. Si, a més, això es dona amb alguna persona que té un càrrec polític o públic, doncs el fet encara és més punyent.

    El que proposes sona avui en dia a Revolucionari, amb R majúscula. El canibalisme capitalista, la por, la cobdícia són tant dins nostre que no podem ni sabem fer-ho d’una altra manera.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s