La Muntanya Màgica


Demà farà una setmana que he començat el nou curs: la faena altra vegada en un món, que cada vegada, és menys meu.

  Continue amb la lectura   –definitiva—  de la Muntanya Màgica de Thomas Mann. Ha estat la tercera.  Em trobe amb senyals  –pàgines lleugerament doblades en els seus extrems—  que em recorden visions,  intencions, i, sensacions que m’atrapen ara, i m’atraparen “ahir”. Les mateixes.

Sóc conscient que el temps a la “plana”, a ran de mar, transcorre molt de pressa, ni ens assabentem que ho som en forma humana, fràgil. A la muntanya, en canvi, el temps es mesura amb la perspectiva adequada a l’estar lluny del quefer. A les altures, tot roda diferent, les necessitats són altres en la ment sobirana…

Dos representants de les dos visions del món, assabenten Hans Castorb, de la divergent evolució del pensament humà. Settembrini i Naphta. Ni la muntanya màgica, la natura inquietant i indeferent, podrà amb l’home. A la plana es materialitzarà amb la Primera Guerra Mundial. Castorb travessa tota la novel·la sense aprendre. Som tots Hans Castorp?

…..

Sóc a la plana, el curs ja avança, prompte vendrà Tots Sants,Nadal, Cap d’Any… He acabat la lectura. Ha estat la definitiva, però el temps, indiferent i inquietant , continua el seu camí immortal.

2 Comments Add yours

  1. trt2009 escrigué:

    El pas del temps , el devenir incessant de les mutacions estacionals ens porten de nou a la feina i a la plana des de les enyorades muntanyes, com el pastor trasllada els ramats en la transhumància. És un joc de cicles que es repeteixen.

    Pel que fa a la Muntanya Màgica, i per les raons que sigui, és un clàssic que no he llegit. Ara bé, en saber que ja vas per la tercera lectura he pensat que potser m’estic perdent quelcom molt bo.

    D’aquesta novel•la, vaig llegir una crítica que deia que a moments es pot pensar que hi sobren capítols sencers i converses interminables, que porten la paciència del lector fins el límit. Si bé, en continuar la lectura un acaba entenent que tot això és necessari i tot encaixa.

    No se si penses que és una crítica encertada, jo no he llegit el llibre.

  2. gaspar escrigué:

    Hola. Sí, et recomane la lectura. D’aquesta novel·la no sobra cap capítol. A El Quixot, tampoc li sobra cap capitol a pesar dels dos volums extensos.¡Val la comparació! El tema del temps travessa la lectura des del principi fins a la fi. El temps, i la forma de viure’l els personatges, ens permet redescubrir-lo i mesurar-lo des d’una perspectiva especial.Per altra part descubrim el pensament social i humanístic de l’Europa que va viure Mann des d’Alemanya. Una Europa burgesa i culta.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s