Res no canvia.


A pesar de tots els nostres esforços per canviar, res no ens pot fer canviar. El nostre caràcter es pot modular, però la visió del món no.

 Els espavilats “ listillos” sempre ho han segut. De menudets amb les seues gràcies, de granats, segons la formació rebuda, amb elegància o no, són espavilats “listillos”, en el món de les finances, en la vida familiar y social, o on se vulga. Naixem preparats per ser d’una manera en el món i després millorem amb tècniques o no, però serem allò que vam ser en un principi.

Jesucrist no va necessitar “crèixer”, des del primer dia ho va ser.

A una bona persona poden amargar-li la vida, pot reaccionar de males maneres a l’agressió,sempre segons la seua preparació i experiència, sense dubte, amb el temps, tornarà a camí de les bones persones, és a dir, al món del silenci. L’atzar ens pot confondre en el devenir de les històries personals, però tornem, amb més o menys saviesa, a ser el què som i vam ser.

Res no canvia a través del temps: els luxuriosos, els vivalavida, els estafadors, els senzills… Es millora amb certes tècniques i estratègies estudiades pels benpensants ingenus. Les tècniques són excel•lents per al camuflatge del trepa: treparà, no pot fer altra cosa. El caçador, caçarà… Doncs què fem? Jo no sóc educador, sóc professor, cosa molt distinta però no distant. Ho veig cada dia. Hui ho he escrit. Res no canvia des de l’origen del temps, tal vegada ni es mou.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s